Publicitat
Publicitat

En anglès, s'anomena 'wallflower' les noies poc sol·licitades en un ball

Flor de paret

Llegint un poema d'Anne Sexton de l'antologia que se n'acaba de publicar, amb poemes escollits i traduïts per la Montserrat Abelló, he descobert que wallflower es fa servir, en anglès, per anomenar les noies poc sol·licitades en un ball. Les que es queden arraconades en un costadet de la pista perquè cap noi no les treu a ballar, com flors enganxades a la paret de paper pintat. Bocabadades i mudes davant de les parelles que ballen, senten com se'ls atura el cor mentre la vida passa, i es pregunten com hi han anat a parar, allà, elles que ho tenien tot tan lligat i ben lligat. I encara amb el poema al cap, em vaig adormir.

Vaig somiar que era en una sala de festes amb la pista circular al mig, el terra de fusta, cortines de vellut fosc, i unes aranyes enormes, ja apagades, penjant del sostre de nacre. Els components d'un quartet de corda arreplegaven els instruments, i un parell de dones de la neteja acabaven d'escombrar les restes de la festa. Aquell dia n'havien quedat tres, de flors esclafades contra la paret, atrapades sota una capa de paper esgrogueït i ple de pols. Amb tots dos braços recolzats sobre el pal d'escombra, les dones de la neteja es miraven divertides la noia que, acabada de despertar i aterrida, movia els llavis sense aconseguir emetre cap so, i provava d'arrencar-se el paper que l'embolicava, fent espasmes desesperats. Era esprimatxada, i duia al cabell un passador daurat. Es mirava desconsolada el vestit de setí, blanc rigorós, que li havia quedat molt deslluït. La dona de la neteja més atrevida s'hi va acostar i, amb la punta de l'escombra, li va tocar un turmell. La noia va caure a plom, el cos se li va esberlar pel mig, i en va sortir la palla daurada que el farcia. I mentre les dones de la neteja la burxaven amb els pals d'escombra, que ara ja eren bastons d'ivori, i en feien sortir olives i raves, el violinista s'hi va acostar per darrere i, amb la punta de l'arquet, les va aturar. Va estirar la noia pels peus fins a col·locar-la al bell mig de la pista, va demanar als seus companys que tornessin a treure els instruments de les fundes i comencessin a tocar molt suaument, com per a ells mateixos. I les notes de música van encendre els brins de palla, l'esquena de la noia va quedar rígida com un llibre, les costelles li van cruixir i va cremar com cremen els diners.