Trobada íntima amb Rusiñol a La Villarroel

Barcelona.Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) era un home d'esperit lliure. No estava disposat a continuar amb el negoci familiar i va fugir a París, perquè a Barcelona se sentia engabiat. Enrere va deixar la tirania de l'avi i de la dona. Era un artista versàtil i irònic, gaudia de la vida. "Vivia la vida amb llibertat i era políticament incorrecte, la qual cosa és molt saludable", afirma Sílvia Munt. L'actriu i directora dirigeix l'actor Ramon Madaula a Cap al tard , un monòleg amb textos de Rusiñol que es podrà veure a La Villarroel fins al 27 de juliol. L'obra es va estrenar el 2007 a Reus, però fins ara no s'havia pogut veure a Barcelona.

Madaula coneix molt a fons l'obra de Rusiñol. Confessa que hi té un idil·li des de fa prop de trenta anys. "El 1984 vaig debutar com a actor interpretant el Ramonet de L'auca del senyor Esteve. Des d'aleshores he anat recollint documentació sobre tot el que s'ha publicat i he llegit i rellegit les obres completes de Rusiñol", explica l'actor. Cap al tard és una selecció de textos que expliquen qui era l'home que va obrir a Sitges un refugi per als poetes i un lloc on guardar desenes de peces artístiques de ferro, el Cau Ferrat. L'artista indòmit, a qui li agradava compartir les alegries, com quan va organitzar una comitiva, amb banda musical inclosa, per traslladar les obres del Greco al Cau Ferrat. "Comparteixo al 100% la manera amb què Russiñol vivia la vida", assegura Madaula.

Rusiñol i la música de Satie

La posada en escena del monòleg és senzilla. Rusiñol passa els capvespres en un cafè, l'acompanya una ampolla d'absenta i un piano. Al teclat hi ha Marc Garcia Rami, que interpreta la música d'Erik Satie. El compositor francès va ser un gran amic de Rusiñol: compartien habitació a París. "El monòleg és una síntesi bastant clara de qui va ser Rusiñol i de l'època que va viure", detalla Madaula. "Expliquem la seva vida. A l'escenari no passa res, però confiem que la vida de Rusiñol sigui prou interessant per al públic", afegeix l'actor. Munt ha treballat perquè les paraules arribin a l'espectador: "Vull que els que vinguin a veure l'obra es contagiïn de l'esperit de Rusiñol", diu.

L'actriu i directora assegura que ho ha tingut relativament fàcil: "En Ramon té molt de tarannà rusiñolà i és un actor molt potent. I en Marc Garcia, al piano, és un gran contrapunt. Amb la música i les paraules expliquem les emocions d'un home gran, tocat, malalt per les addiccions, ple de matisos, que gaudeix però que també té moments d'una malenconia brutal", afegeix Munt.

El director de La Villarroel, Borja Sitjà, explica que Cap al tard encaixa plenament amb la filosofia de la sala de l'Eixample: "Volem oferir un escenari per als autors contemporanis i també un lloc perquè els grans autors d'aquest país puguin fer el que els vingui de gust". En horaris més nocturns, també durant el mes de juliol, es podrà veure a La Villarroel Nit de ràdio dos punt zero de Cristina Clemente, Un home amb ulleres de pasta de Jordi Casanovas, i El loco y la camisa de l'argentí Nelson Valente.