Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Elogi sentit i sincer al professor Jordi Castellanos

La desaparició prematura del professor Jordi Castellanos (1946-2012) ha estat molt sentida en el món acadèmic i cultural català. A la sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans no hi cabia ni una agulla, ahir a la tarda, el moment escollit per homenatjar un dels divulgadors de la literatura catalana més polifacètics de les últimes dècades: a més de l'obra assagística, Castellanos va comissariar exposicions de gran pes -la que el Museu d'Art Modern va dedicar al Modernisme i una mostra sobre Pere Calders al CCCB - i va tirar endavant projectes de gran rellevància com Traces, la millor base de dades de llengua i literatura catalanes, que ja ha superat els 86.000 registres. Manuel Jorba, professor de la UAB, va elogiar amb emoció alguns dels treballs de Castellanos. "La seva obra és extensa, sòlida i transversal", va afirmar poc abans de recordar una de les divises de la seva dedicació a la literatura catalana, "escriure amb el ritme de la sang".

"El centre i motor de la seva activitat va ser la Universitat Autònoma de Barcelona", va dir abans de recordar "el compromís cívic i polític amb el país" d'un professor que va començar a donar-hi classes l'any 1972 i ja no se'n va moure. Josep Maria Domingo, de la Universitat de Lleida, va recordar una fotografia que Josep Maria Benet i Jornet va fer de Castellanos acompanyat de Montserrat Roig i Eva i Blanca Serra sota una estàtua de J.W. Goethe: "La verticalitat jeràrquica d'aquella imatge del 1971 va ser desmentida al llarg dels anys pel treball de Castellanos, que exigia noves maneres en la crítica cultural i la descripció històrica". Josep Murgades, de la Universitat de Barcelona, va recordar els anys de convivència a la revista Els Marges , que Castellanos i Joaquim Molas van fundar l'any 1974. "Especialista en Modernisme, era un home de caràcter reposat, com els noucentistes. Jo, en canvi, tinc el punt descuradament atrabiliari més propi dels modernistes tot i haver-me dedicat al Noucentisme", va dir. El seu discurs va acabar amb emoció: "Ha estat un profit i un gaudi, fer vida amb tu".