Publicitat
Publicitat

A la Ciutat

Aprofitem massa les grips i els refredats per atrevir-nos amb 'Guerra i pau'

Elogi dels embussos

Parlo d'autopistes i d'embussos amb un amic, i em contesta que ell no fa res per evitar-los perquè ni el posen especialment nerviós ni considera que siguin una pèrdua de temps. Diu que mentre està embussat busca alguna emissora en què facin música clàssica o contemporània, i que gràcies als embussos ha après molta història de la música i ha conegut l'obra de moltíssims compositors. Li pregunto de quins, convençut que el meu amic devia saber ben poca cosa de música i que em parlarà de Telemann o de Bartók, i em contesta amb un llarguíssim e-mail en què m'explica el seu entusiasme per la música contemporània, i en què em recomana alguns dels compositors que ha descobert durant els seus embussos. Em diu que no em puc perdre György Ligeti, i que també són boníssims tot de danesos i de suecs que no conec de res.

He comprovat que no se'ls inventa, de manera que realment el meu amic ha fet cultura gràcies als embussos. La seva idea em recorda un dels articles que va escriure Eugeni d'Ors abans de fer-se feixista, l' Elogi de la pluja , en què afirmava que, per a l'establiment definitiu de la nostra civilitat, ens convindria que plovisquegés tres anys seguits, perquè de segur que la gent s'acostumaria a llegir més, a anar més al teatre, als ateneus i a les biblioteques.

No he trobat estadístiques que em permetin relacionar embussos i cultura musical, però sí per constatar que la relació entre pluja i cultura és més un tòpic que una realitat. On es llegeix més, gairebé el doble que a Catalunya, és a Finlàndia, a Dinamarca i a Holanda. A Europa, Espanya, Grècia i Portugal van al darrere, com en economia, però a Portugal hi plou més que a Grècia. Al País Basc es llegeix molt més que a Catalunya, on llegim lleument per damunt de la mitjana espanyola, i hi plou molt més. Però Galícia va al darrere, i hi plou tant com al País Basc, i moltíssim més que a Catalunya. De manera que més val aprofitar les ximpleries orsianes i les ocurrències del meu amic per constatar que el que ens passa és que associem l'audició de música i la lectura als moments perduts. Llegim massa als trens i als autobusos i poc a casa. I aprofitem massa les grips i els refredats per atrevir-nos amb Guerra i pau o amb Anna Karènina . El meu amic només s'atreveix amb Ligeti quan és en un embús, però no va buscant-los per poder escoltar música avançada. Resultaria absurd. Però no gaire més que llegir només quan no es pot fer res més.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT