Novetat editorial
Cultura 15/06/2013

Egon Schiele, "un malentès en la història de l'art"

Carla Carmona dóna a conèixer l'assaig 'En la cuerda floja de lo eterno'. Va arribar al pintor interessada en les relacions entre espiritualitat i erotisme i també en la filosofia de Wittgenstein

Efe
2 min

Sevilla Carmona assegura que Schiele (1890-1918) "no ha influït molt positivament" en l'art posterior perquè ha estat "malentès: no se li ha prestat una atenció suficient a la seva gramàtica".

També pintora i escultora, Carla Carmona considera que Schiele és "molt més" que un pintor expressionista: "De fet, no crec que calgui fer esment tan sols la paraula 'expressionisme' quan es parla de la seva pintura, no cal, ja que la seva gramàtica pictòrica està prou desenvolupada", ha assegurat.

Schiele va encunyar la frase "L'art no pot ser modern, l'art és etern", una idea que Carmona no ha considerat que tingui el seu origen en ell perquè "sempre hi ha hagut qui ha defensat una íntima connexió entre l'art, la senzillesa i la eternitat ". "Potser el que fa que l'afirmació resulti tan cridanera és la simplicitat de la formulació; em sembla interessant que Schiele la inscriu en un dels dibuixos que va realitzar a la presó, és el títol que va donar a una aquarel·la on s'enfoquen dues cadires; d'elles pengen un parell de mitges, els seus companys d'aquells dies", ha afegit.

La Viena finisecular

Carmona va arribar a Schiele "interessada en les relacions entre espiritualitat i erotisme", d'una banda, i en la filosofia de Wittgenstein, per un altre: "Vaig enfocar la Viena finisecular i aviat vaig començar a comprendre que hi havia correspondències molt fortes entre l'ètica de Wittgenstein i la pintura d'Schiele ". "Això és el que vaig tractar de dilucidar mitjançant l'anàlisi de la sintaxi pictòrica de Schiele. Em vaig adonar que no s'havia situat correctament a Schiele en el marc d'aquella Viena i ho vaig tractar de corregir", ha afegit.

Sobre les acusacions de pornògraf que va rebre el pintor en la seva època, ha assenyalat: "Jean Baudrillard va encertar en relacionar allò pornogràfic amb un excés de realitat, amb un hiperrealisme; des d'aquesta perspectiva l'obra de Schiele no podia estar més lluny de la pornografia; Schiele va practicar l'exhibició, però no l'exhibicionisme ".

stats