Dues llobes llegendàries

El professor Antonio Fontán presenta l'obra magna de l'historiador Titus Livi (Pàdua 59 aC - 17 dC) amb les següents paraules: "Titus Livi va escriure en 142 llibres una història de Roma des dels orígens de la ciutat (c. 753 aC) fins a la mort de Drus, fill adoptiu d'August, germà de qui seria més tard l'emperador Tiberi, i pare, avi i besavi dels també emperadors Claudi, Calígula i Neró. Drus, el príncep prometedor de la casa dels Cèsars, va morir al campament militar de l'actual Magúncia l'any 9 aC, víctima d'una malaltia que contragué a causa d'haver caigut del cavall, gairebé immediatament després d'unes brillants campanyes a les fronteres del territori dels germans".

Del conjunt només se n'han conservat 35 llibres complets i 45 fragments. El primer comença amb la fundació de Roma per part de Ròmul i Rem: "Diu la llegenda que, quan l'aigua plàcida deixà en un lloc sec la cistella flotant on havien estat abandonats els nens, una lloba assedegada que havia baixat de les muntanyes del voltant s'hi acostà en sentir llur plor i els oferí les seves mamelles de manera tan dòcil que un pastor del ramat del rei -diuen que es deia Fàustul- la trobà llepant els nens. Se'ls va emportar a casa i els va donar a la seva dona, Larència, perquè els cuidés. Hi ha qui creu que els pastors anomenaven lloba Larència perquè prostituïa el seu cos; i d'aquí la llegenda i el prodigi".