Publicitat
Publicitat

LA GENERACIÓ DEL ROCK CATALÀ

Tres llargues hores de Sau al Palau amb Pep Sala

PEP SALA. 25 ANYS DE SAU

PALAU DE LA MÚSICA

16 DE NOVEMBRE

En l'any del retorn de Sopa de Cabra i de la gira dels 25 anys d'Els Pets, el concert d'ahir a la nit de Pep Sala amb repertori de Sau, en el marc del cicle de pop en català Bandautors al Palau, era el més semblant a poder recuperar en viu el tercer gran grup del rock català que el 1991 va omplir el Palau Sant Jordi. Els únics que hauran faltat hauran estat Sangtraït. I Carles Sabater, esclar, mort el 1999.

A Pep Sala, compositor del duo a l'ombra del carismàtic frontman, li tocava el difícil paper de cantar -ajudat d'un faristol- la part de Sabater. Difícil no només perquè Sabater fos més bo cantant, sinó perquè la seva veu era el que, sobretot, distingia Sau. Però amb la complicitat del públic, que ja picava de mans abans que el primer tema del concert, Tu encens el meu foc, es fes distingible, Sala va anar executant l'exercici de nostàlgia, recuperant cançons de bona part de la trajectòria del grup, obviant-ne els dos primers àlbums i aturant-se massa en els últims.

"Moltes gràcies per haver-hi estat durant aquests 25 anys", va agrair Sala al públic, en la primera de les múltiples intervencions amb què va trencar el ritme de l'espectacle explicant anècdotes de l'etapa amb Sabater i fent acudits, aplaudits i riguts pel públic que gairebé omplia el Palau.

En formació de sextet, Sala va recrear el pop-rock de Sau, més fora del seu temps que atemporal o clàssic, amb solos de guitarra i balades pròpies del hard-rock més melòdic, i ritmes que suggerien al públic el We will rock you de Queen. Els moments més celebrats, o si més no els més cantats, van ser els que rememoraven els anys de glòria de Sau, cançons d'El més gran dels pecadors (1991), el disc que més va sonar, com Glòria, Poemes i promeses -que Sala va defensar sol i en acústic- i Tren de mitjanit, i sobretotun medley amb temes de Quina nit (1989). El cop d'efecte va ser descarregar l'himne Boig per tu abans del que es podia esperar, i reservar-se per als bisos -demanats amb crits d'"independència"- Perestroika i Envia'm un àngel.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT