Publicitat
Publicitat

TEATRE

Donnellan i Shakespeare fan màgia amb un sortilegi rus

'LA TEMPESTAT' 

TEATRE LLIURE 1 DE DESEMBRE

La companyia russa de Declan Donnellan ha trigat una dècada a arribar a Barcelona. Si les seves anteriors obres igualen la màgia de La tempestat, l'espera ha estat massa llarga. Aquest muntatge és la millor prova que hi ha artistes amb una visió tan profunda que no importa en quin racó de món anunciïn el seu evangeli perquè sempre hi haurà qui hi confiï i s'hi comprometi, com els extraordinaris actors del Txékhov Festival Internacional del Teatre de Moscou.

Donnellan accentua el to crepuscular de l'última obra de Shakespeare. Pròsper sap que el seu temps ha acabat. El coneixement és una càrrega que condiciona i força totes les seves accions. El mag més cruel i el savi més generós. La seva resistència a reconèixer els canvis que condueixen a l'ocàs està soterrada per la consciència que toca deixar anar llast, desfer-se del poder, alliberar els que estima.

Un espectacle malenconiós fins i tot en el seu generós percentatge d'humor. La mirada de Donnellan és la d'un Pròsper que seu en una cadira i observa serè com el món que controla comença a desaparèixer en un miratge. Muntatge fet de detalls, de gestos íntims: petons sense codis, carícies obsessives, mirades curioses i martiris fins com agulles. És una Tempestat que tracta amb afecte la singularitat dels seus personatges: la personalitat salvatge de Miranda, la seva connexió emocional amb el monstre Caliban, el desig d'humanitat d'Ariel, l'esperit de l'aire que només aspira a ser lliure i quan finalment ho aconsegueix se sent perdut, el guinyol dels fools (Stephano i Trinculo). La màgia que neix del que és més simple, com un encisador i trist conte infantil.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT