TEATRE
Cultura 11/10/2011

Un 'Dogville' amb notes de blues fa córrer la sang al Romea

Josep Lambies
2 min
Nina Reglero i la companyia Rayuela adapten la pel·lícula de Lars von Trier.

Barcelona.L'any 2003, Lars von Trier va inaugurar amb Dogville la primera part de la seva trilogia USA: Land of opportunity . Encara que la sèrie segueix inconclusa -i probablement no veurà mai la seva tercera entrega-, aquest primer pas va desplegar una febre que s'ha estès per tot el món. A Alemanya, a la República Txeca i també a Dinamarca l'estètica manifestament teatral del film va animar molts directors a dur el text als escenaris. El 2010 l'aposta va arribar al Festival de les Arts de Castella i Lleó de la mà de la companyia Rayuela i va obtenir un premi Max. Entre avui i diumenge serà al teatre Romea de Barcelona.

L'instigador de l'operació va ser Calixto Bieito. En aquella època, el Romea encara rutllava sota la seva direcció, i des del principi es va fixar al calendari que l'obra passaria per l'escenari del carrer Hospital. Un cop va obrir la gana de Nina Reglero -directora artística de Rayuela- Bieito es va retirar del projecte. "Per a mi era tot un luxe que Calixto Bieito em fes una proposta com aquesta -explica Reglero-. Jo li vaig demanar de començar amb una petita tutoria, però ell de seguida em va dir que tenia via lliure per fer el que em donés la gana".

Reglero ha aprofitat aquesta llibertat per apropiar-se el text original i donar la volta al to del cineasta danès. "Ningú hi trobarà l'energia nòrdica i estoica que desprèn Nicole Kidman a la pel·lícula -adverteix Reglero-. Marta Ruiz de Viñaspre s'enfronta al paper protagonista d'una manera molt més vibrant. Crida, pega, estima i besa amb aires més aviat mediterranis". També la posada en escena ha patit un cop de timó. Reglero s'ha inspirat en els pobles miners de Palència i en els calaixos metàl·lics que hi ha als vestidors dels seus treballadors per concebre el decorat. I, per acabar-ho d'adobar, ha donat a la música un paper fonamental que no tenia a la versió cinematogràfica. "La pel·lícula ja ho diu: aquesta és la trista història del poble de Dogville -diu Nina Reglero-. Per això vam decidir narrar-la amb notes de blues".

stats