17/03/2012

'Discocàries'

3 min
Per garantir la llibertat de la cultura, els revolucionaris francesos inventen el que coneixem com a dret d'autor, un dret del poble.

CULTURA Tot té un valor en aquesta vida. Però no sempre té el que li pertoca. De la feina d'un mestre en depèn una part important de la nostra formació i del nostre futur. De la feina d'un metge en pot dependre la nostra vida. De la feina d'un futbolista en depèn la catarsi col·lectiva. I la feina d'un escriptor o d'un compositor, per posar algun exemple, com ens condiciona? Més enllà del valor econòmic que aporta la cultura -la setmana passada parlàvem de més d'un 4% del PIB català- només hem de mirar pel retrovisor per entendre el valor social que té.

REVOLUCIÓ A finals del segle XVIII esclata la revolució a França, i una de les seves conquestes va ser la cultura per al poble. Des de l'aparició de la impremta al segle XV, els privilegis d'impressió i el dret de censura havien fet que els poderosos, Església i reialesa, exercissin el control de l'art. Els grans creadors depenien sovint del mecenatge de reis i nobles per viure i tirar endavant els seus projectes. Per garantir la llibertat de la cultura, els revolucionaris francesos inventen el que coneixem com a dret d'autor, un dret del poble. A més de reconèixer l'esforç del treball, protegeix del mal ús de l'obra que en puguin fer altres. Recordeu, per exemple, aquell anunci de compreses que va utilitzar fa anys sense autorització Hoy puede ser un gran dia de Serrat i va haver de suspendre la seva campanya.

SGAE La societat espanyola de gestió ha aconseguit en un temps rècord que el dret d'autor fos concebut com un privilegi. Fins i tot ha fet que els revolucionaris d'avui dia reclamin la gratuïtat de la cultura mentre paguen religiosament la tarifa plana abusiva que les grans multinacionals els imposen. Convertir-se en l'entitat més odiada de l'Estat no beneficia ni els autors ni la societat. Alguns han confós durant massa temps una eina de gestió i d'administració amb una empresa de fer bombolles.

'DISCOCÀRIES' Ahir llegia a l'ARA que la UE ha declarat als dentistes exempts de pagar per posar música a les seves consultes. Espero que aviat es faci extensiu a les perruqueries i altres damnificats del mal ús de la defensa dels drets d'autor, en haver volgut fer passar consultes de metge i salons de bellesa per discoteques.

ARTÈRIA El que més et sorprèn quan ets soci d'una oficina que gestiona els teus drets d'autor és haver d'afrontar més de 13 milions d'euros l'any per pagar el deute immobiliari que ha generat la xarxa de teatres Artèria adquirida per la Fundación Autor. I molts us preguntareu d'on treu els diners el gestor per fer una compra que genera un deute tan monstruós? Jo també m'ho preguntava. Tots els diners generats per les declaracions en què les obres no són reconeixibles, per algun error ortogràfic o simplement per una lletra indesxifrable, passen a un fons que acumula molts diners irreconeixibles. La resta, tot i ser immoral, és fàcil d'endevinar.

AUNIR Ens reunim amb Enric Gomà, Lluís Arcarazo, David Plana, Alejandro Abad i Lluís Cabrera al Taller de Músics per parlar amb Antón Reixa, que lidera la candidatura Aunir en les properes eleccions del 26 d'abril de la SGAE. El millor seria que els autors catalans féssim un front comú, si més no per aturar el dèficit entre els diners que es recapten a Catalunya i els que tornen. La història de sempre. El model centralista, per una banda, i la nostra incapacitat d'anar tots junts, per l'altra. De totes les candidatures, aquesta és la que em sembla més sensible a aquest tema. Aposta per la descentralització, la dignificació de l'ofici, la proximitat i el servei social i, en definitiva, per la refundació d'un model que tal com és no ens serveix a ningú, ni als autors ni a la societat.

stats