Despotisme Il·lustrat

CuinerTenia dotze o tretze anys la primera vegada que en vaig sentir a parlar; n’Antònia Pasqual, una d’aquelles mestres amb la capacitat de fer-te estimar de per vida una branca del coneixement, ens parlà del què, el com i el perquè del Despotisme Il·lustrat. N’Antònia era, i és, una docent en majúscules, una professional amb l’ofici i el saber necessaris per fer atractiu i mengívol, a ulls d’una colla de preadolescents hiperhormonats, el que per ells fins llavors només era la vida i miracles d’un llistat de reis del temps de na Maria Castanya.

“Tot pel poble, però sense el poble”. La frase ressonà dins una d’aquelles aules massificades dels vuitanta. “Això és creure que la gent és curta i no sap pensar per ella mateixa”, digué el projecte de persona que un dia seré. La mestra, armada de recursos i paciència, intentà calmar-me i explicà que aquella opció política fou un avanç per a les monarquies absolutistes, perquè encara que rebutjava el poder sobiranista del poble, defensat per gent com Rousseau, almanco incorporava les idees de la Il·lustració; el raonament tanmateix no em deixà content.

En l’àmbit gastronòmic fa dècades que excusam l’oferta mengívola destinada als nostres visitants amb un plantejament paral·lel al del Despotisme Il·lustrat, és a dir, suposam la manca de capacitat per discernir dels turistes i actuam en conseqüència. Segons aquestes tesis absolutament esteses, els turistes tenen el paladar i la cultura suficient per entendre la paella, el cuixot, les tapes i la sangria, però no per apreciar l’arròs de calderó, el camaiot, l’oliaigua o la salsa eivissenca; el raonament tanmateix no em torna a deixar content.

Avui, dia d’eleccions estatals, la veu i el poder està dipositat en el poble, ell és el sobirà. En acabar la jornada sabrem quina és l’opinió i el desig de la suma de tots els nostres conciutadans i qui volen que governi els propers anys. Democràcia és jugar i perdre, per tant estaria bé, sigui quin sigui el resultat de les urnes, que els nostres representants polítics deixin el paternalisme i la condescendència que ha regnat en aqueixa inacabable campanya electoral. Tot ha de ser pel poble, però comptant sempre amb el poble.

L’educació fa anys que s’empra com a arma política, i es tracten els estudiants i els mestres com a rèdit electoral, en lloc de com una inversió d’incalculable valor per al futur. El potencial de la societat habita en el de les seves persones. Antònia Pascual, Catalina Bennàssar, Catalina Barceló, Pep Ollers, Antònia Sastre, Alfonso Rodríguez, Rafel Cortés, Miquel Sbert, Rafa Martínez, Pedro Riera, Joan Romero... m’han fet a mi (i a incomptables més) millor professional i millor persona, a tots ells i a tants d’altres, moltes gràcies!

La recepta: pilotes de vedella amb el seu arròs

Ingredients

Mig quilo de carn de vedella

6 cervells de porc

200 grams de gallina bullida

200 grams d’arròs bomba

Dues cebes

Dues tomàtigues

Una cabeça d’alls

Vi negre

Tap de quartí

Canyella

Gingebre, romaní i farigola

Moraduix

Farina

Sal, pebre bo i oli d’oliva

Per fer les pilotes capolam la carn de vedella, la gallina bullida i els cervells freds, que haurem escaldat dins aigua salada i una mica avinagrada. Afegim una mica d’all picat, un poc de moraduix i un brotet de julivert. Pastam i assaonam bé, donam forma a les pilotes malavejant que no surtin massa grosses. Les passam per farina i les fregim dins oli d’oliva uns minuts. Feim un sofregit ben melós de ceba, tomàtiga i alls. Abocam l’arròs dins el sofregit i el coem amb una barreja de brou de carn de gallina, de vedella i un raig de vi negre. Afegim les espècies ben capolades. Feim coure les pilotes cinc minuts dins brou de carn, assaonat i lleugerament lligat. Per muntar el plat, col·locam una base d’arròs especiat, les pilotes a sobre i una barreja d’ametlles, avellanes i nous, prèviament torrats i lleugerament capolats. Bon profit!