"Despacito’ serà clau per al futur de la música llatina"

BarcelonaEl colombià Fonseca (Bogotà, 1979) somriu i les ulleres de sol se li aixequen lleugerament, mentre ell continua tranquil. El guanyador de cinc Grammy llatins publica una edició especial del seu disc +Conexión: divuit cançons que inclouen dos temes nous, col·laboracions amb artistes com Juanes i Inda Martínez i una versió reggaetonera de l’èxit Vine a buscarte.

+Conexión inclou dues cançons noves i altres d’antigues amb col·laboracions. Per què no les guarda per a un proper disc?

Perquè són cançons que apareixen durant aquest cicle viscut. Dues estan escrites per a la sèrie El comandante, sobre la vida d’Hugo Chávez. Les vaig compondre fa uns mesos i la sèrie s’ha estrenat ara. Guardar-les per a un altre disc era massa.

Parla de tancar cicles. Quin tanca?

Un disc dona forma a un cicle. I en tanco un ple de sonoritats, ja que és el meu treball més eclèctic. I m’encanta! Ara n’obriré un altre amb el nou, que sortirà a finals d’any i encara no en puc dir gaire cosa més perquè és molt aviat. M’atreviré amb més gèneres, però serà un disc més centrat.

A +Conexión explora músiques populars de l’Amèrica Llatina. ¿El vallenato, la cúmbia, la ranxera... han superat la barrera folklòrica per ser mainstream?

Totalment. La riquesa de la música llatina és precisament aquesta varietat. En els últims vint anys ha canviat la noció que l’Amèrica Llatina tenia un sol tipus de música. La gent cada vegada entén i se sent més còmoda amb estils com la ranxera o la bachata. Ara és cool. Tens propostes com Bomba Estéreo col·laborant amb Will Smith!

Fa una nova versió de Vine a buscarte en clau de reggaeton. ¿És per aprofitar la tirada del gènere?

Volíem fer-ne una versió urbana i, com que ja feia un temps que coneixia Alexis & Fido, em va semblar una bona idea. Ells es van arriscar moltíssim perquè van canviar el principi de la cançó i la primera estrofa. Em vaig quedar una mica en xoc, perquè no m’esperava que la canviessin tant! I al final això va ser el que més em va agradar, que va cobrar vida més enllà d’un remix. La vam acabar cantant als Grammy llatins.

Últimament sembla que totes les cançons llatines que triomfen són de reggaeton i inclouen algun featuring. ¿Això no redueix la percepció de la música llatina? Allò que dèiem de la riquesa de les músiques del continent...

Sí, hi estic d’acord. Potser és una mica massa repetitiu, però també crec que el tema Despacito serà clau per al futur de la música llatina. Sobretot perquè genera més ganes als artistes que canten en anglès de voler col·laborar amb artistes llatins, com Justin Bieber amb Luis Fonsi. Al final entenc que és positiu que augmenti l’interès per fer coses en espanyol, per flirtejar amb ritmes llatins. A mitjà i llarg termini ens obrirà moltes possibilitats. Les col·laboracions hi donaran aquest punt mundial: és la globalització, però la de veritat!

Parlàvem abans de les dues cançons que ha compost per a la sèrie sobre Hugo Chávez, El comandante. ¿Ha rebut crítiques per haver-ho acceptat?

És un tema molt delicat. A més, Veneçuela per a mi és un país molt important, és el lloc on vaig gravar el meu primer disc i són els meus veïns. Quan em van convidar, m’ho vaig pensar molt. Respecto molt el país i no volia entrar a donar opinions sobre coses que no em pertoquen. Però també ho vaig veure com una oportunitat per plantejar una cosa que sento i penso, i que va més enllà de Veneçuela. Vida sagrada és més una reflexió sobre la vida que no pas parlar d’ell [Chávez]. I Por ahora y para siempre està feta en el gènere llanero, que és de Veneçuela i Colòmbia.

¿Haurem de passar uns anys més de cançons que sonen igual perquè la indústria entengui que hi ha més gèneres a part del reggaeton?

[Riu.] Això pot fer que artistes que mai ho diries acabin fent cançons fusionades amb cúmbia o ranxeres! La música llatina continua creixent i és molt especial. Els artistes anglosaxons s’han adonat que col·laborar amb artistes llatins porta a coses molt bones.