Publicitat
Publicitat

Arqueologia

Descobreixen uns habitacles ibers d'abans del segle V aC al jaciment de la Font de la Canya

Els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona esperen fer-hi "alguna troballa més" durant les pròximes setmanes

Les excavacions que es fan durant l'agost a la zona de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, han tret a la llum una nova zona ibèrica que podria ser dels segles VII i V aC. En aquesta zona s'hi van descobrir fa uns anys les primeres llavors que evidenciaven el cultiu i consum de vi a Catalunya, fa més de 3.000 anys, i ara els arqueòlegs esperen trobar-hi el primer celler per fer vi que hi va haver. També s'hi han localitzat més de 400 sitges, en el lloc que consideren un gran "magatzem logístic" dels ibers. La neteja i el condicionament de l'espai continuarà durant les properes setmanes i després es museïtzarà amb la idea d'obrir-lo a l'enoturisme a partir de l'octubre.

Diversos investigadors de la Universitat de Barcelona han descobert a les mateixes excavacions, uns habitacles que podrien ser dels segles VII i V aC. El descobriment ha tret a la llum uns espais que, en els propers dies, es podrà determinar si eren zones logístiques, residencials o cellers de l'època ibèrica.

El codirector de les excavacions de la Font de la Canya, Dani López, explica que en els treballs realitzats durant el mes d'agost han "documentat una zona d'hàbitat fins ara desconeguda, que mostra uns espais amb parets i murs" dels ibers que hi vivien. Segons López, aquesta nova troballa "sembla molt més antiga que el que hi havia documentada fins ara" –que era una part del poblat del segle II aC– i considera que podria ser del "segle V abans de Crist o anterior, a la fase del primer ferro".

El responsable d'aquestes excavacions es mostra esperançat de fer-hi "alguna troballa més" durant les pròximes setmanes. L'objectiu del grup de recerca, que el formen una vintena de persones, és "trobar-hi el celler per fer vi", i consideren que trobar-lo és "qüestió de temps".

Un dels principals descobriments que s'han fet en aquesta zona en els 14 estius que fa que l'excaven va ser "el conjunt més nombrós i antic de llavors de vitivinicultura en tot el nord-est peninsular". L'arqueòleg comenta que en l'època dels ibers és quan va tenir lloc "la difusió i consolidació definitiva de la vitivinicultura al Penedès i a Catalunya abans de l'arribada dels romans".

"Hi ha una tradició vitivinícola a la zona que arrenca els 500 anys que els ibers van viure aquí, com demostren aquests magatzems i els elements de transport de vi" que s'hi han trobat, diu López.

De moment, aquest equip està fent la neteja i la delimitació del turó on es troba el jaciment, i durant la setmana que ve té previst excavar més a fons per descobrir més detalls de la nova troballa. L'espai de la Font de la Canya és a pocs metres de la carretera N-340, que, com recorda López, és "l'antiga Via Augusta". Per això, creu que aquest espai podria haver estat un centre distribuïdor de cereals, com demostren les més de 400 sitges trobades en el poc perímetre explorat.

Aquest any també volen esclarir si Font de la Canya estava fortificada amb una muralla o bé era un espai obert. "Amb l'obertura en extensió es podrà esclarir aquest punt", assegura Dani López.


Una visita més per als enoturistes

Tots els treballs d'aquest estiu serviran per preparar la zona perquè la pugui visitar el públic en general. Es preveu que a l'octubre el jaciment serà visitable com a punt d'interès arqueològic i cultural d'Avinyonet. López detalla que es preparà un itinerari perquè "es puguin fer visites guiades per conèixer com era el bressol de la vitivinicultura a Catalunya".

Així, aquest espai s'inclourà a les rutes d'enoturisme de la comarca i també es preparen excursions perquè els escolars puguin descobrir-lo i fer-hi tallers.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF