Publicitat
Publicitat

'ARA, CAP ESCOLA SENSE LA BERNAT METGE'

Els primers dos títols de la col·lecció Bernat Metge costaran només 9,95 euros

Demà amb l'ARA, Sòfocles i els grans aforismes

La selecció de 51 títols que la Fundació Bernat Metge ha fet entre els gairebé 400 títols que ha publicat des de l'any 1923 arriba amb un primer lliurament doble aquest diumenge: els lectors de l'ARA podran aconseguir, a un preu de 9,95 euros, dues de les grans tragèdies de Sòfocles, Les dones de Traquis i Antígona , i l'antologia d'aforismes Aurea Dicta . Seran els primers volums d'una col·lecció que es podrà completar cada diumenge, però que premiarà els que s'hi subscriguin: a més d'un bon descompte (els llibres valdran 7,95 euros o 7 en cas que ja siguin subscriptors del diari), l'ARA també els regalarà un segon joc de la col·lecció perquè l'enviïn a l'escola dels Països Catalans que desitgin.

Una antologia de màximes

A l'esmorzar d'aquest diumenge els pot acompanyar Terenci, Horaci, Ovidi i altres clàssics. Sòfocles (496 aC-406 aC) va poder recórrer pràcticament sencer "aquell segle V que fou el de l'immortal missatge d'Atenes", en paraules de Carles Riba, traductor de l'autor grec. A Les dones de Traquis , Sòfocles explica la història de com Deianira, casada amb Hèracles, busca un marit absent per culpa -en principi- d'un conflicte bèl·lic que el manté allunyat de casa. Antígona reprèn la nissaga d'Èdip per explicar les enveges entre dos dels seus fills, Etèocles i Polinices, que aspiren al tron de Tebes.

L' Aurea Dicta és un dels volums més curiosos del fons de la Fundació Bernat Metge. Recull més de 2.600 sentències en clau aforística, fonamentalment d'autors llatins, agrupades per temàtiques tan diverses com Viure amb honor , Posa't a la feina , Banquets , Lleis naturals i Llar i parents . Entre d'altres, hi ha màximes d'Ovidi ("Nosaltres florírem també un dia, però aquella flor s'assecà aviat..."), Catul ("No lluitis contra dos adversaris"), Terenci ("Ja que no és possible el que vols, vulgues el que és possible"), Horaci ("Els necis, quan volen fugir d'un vici, cauen en el vici contrari") i Lucreci ("Del mig de la font de delícies, surt no sé què d'amarg, que entre les mateixes flors dóna angoixa").