Delírium trèmens

A l'ARA som així, una rara avis. Ab initio (des del començament), hem situat la cultura i l'educació al centre. Són la nostra alma mater o, si voleu, una mena d' alter ego . Això és un diari, però també una escola de cultura. Aquí no estem per obrir casus belli , sinó per explicar el país, per millorar-lo, per unir-lo. Ho intentem fer amb rigor i cum grano salis (una mica de gràcia) i esperem que algun dia els lectors ens atorguin el cum laude . Parlem de visu (d'allò que hem vist) i d'allò que somiem. Un dia vam somiar que faríem un diari i que, en lloc d'oferir vaixelles als lectors, els donaríem els clàssics grecollatins. I quasi ex nihilo (del no-res), aquell delírium trèmens s'ha fet realitat, hic et nunc (aquí i ara). Ja ho veieu: el nostre modus operandi suma gosadia i convicció. Postdata: no us perdeu la Bernat Metge.