NOVETAT EDITORIAL
Cultura 20/03/2011

Del pretèrit perfet al Perfet perifràstic

Josep Lambies
2 min
Des de L'home del sac fins ara, Màrius Serra s'ha convertit en el mag de les paraules.

BarcelonaFa quatre anys, a Màrius Serra li va tocar deixar-se caure en una reunió del club de lectura de la llibreria Etcètera, del Poblenou. Entre un públic que no feia més que dir meravelles, es va destacar un petit rebel que esgrimia que, de totes les seves novel·les, la bona de debò era L'home del sac . "M'ho va argumentar molt bé -diu Serra-. Tant que quan vaig arribar a casa no vaig tenir més remei que rellegir-la, després de molts anys".

És popular entre crítics i lletraferits dir que la primera obra d'un gran autor conté els fonaments de tota la seva trajectòria literària. En aquest cas, Màrius Serra hi va coincidir de ple. "Vaig trobar coses que perfilen el que vaig fer després d'una manera que m'ha inquietat molt". Li va faltar temps per capbussar-s'hi un altre cop, armat amb un bolígraf de tinta vermella. El resultat de les seves correccions arriba ara a les llibreries de la mà de l'editorial Bromera, que enguany celebra els 25 anys de la seva fundació.

"No cal que ningú es cremi les celles comparant la primera versió amb l'actual. El canvi és només estilístic", explica Màrius Serra. El creador de l'univers de Verbàlia assegura que la llengua ha fet una gran mutació en els vint-i-tres anys que fa que es va publicar la primera edició de L'home del sac , el 1987. "Jo en aquella època acostumava a utilitzar el pretèrit perfet. Ara, en canvi, em decanto pel perfet perifràstic" (és a dir, va cantar en comptes de cantà) . Als anys 80, el català literari duia la marca de l'ofici d'autors com Manuel de Pedrolo o Jaume Fuster. "He descobert que, de la mateixa manera que algú adapta una obra de Ramon Llull al llenguatge d'avui, un llibre de fa poc més de vint anys ja perd vigència", explica l'autor de L'home del sac .

Per a Màrius Serra, tornar a enfrontar-se a la seva primera novel·la ha estat com estirar-se al divan del psicoanalista. En aquella època, Serra encara no s'havia fet conegut pels seus meravellosos enigmes, que s'estenen des dels mots encreuats a la premsa fins a les endevinalles amagades dins d'un llibre. Des d'un venedor de palíndroms i jocs de paraules, Serra estira un cabdell de fils narratius i de personatges que es van entreteixint fins a convergir entre els reflexos d'un misteriós joc de miralls carregat de sorpreses.

stats