TEATRE CATALÀ A L'ESTRANGER
Cultura 03/05/2011

Del Romea a Stuttgart en cotxe

El Teatre Nacional de Stuttgart estrena demà 'People, cars & oil', una coproducció amb el Teatre Romea que aixopluga dues obres que barregen equips artístics catalans i alemanys a partir d'un tema comú.

Laura Serra
3 min
La mercedes-benz vs. la seat Stuttgart i Barcelona han viscut l'auge i la crisi del sector automobilístic. Aquest ha estat el tema comú que es va proposar als dramaturgs Marc Rosich i Soeren Voima sota el lema 'People, cars & oil'.

Barcelona.Marc Rosich encara està meravellat de poder treballar per primer cop a la Schauspiel Staatstheater de Stuttgart: "Hi treballen 1.500 persones, en una ciutat de 600.000 habitants!", exclama, amb enveja sana. Ell ja n'era conscient, perquè havia trepitjat abans la ciutat com a mà dreta de Calixto Bieito -autèntica màquina llevaneu al teatre alemany, que pot estrenar-hi vuit o deu produccions operístiques a l'any-. "A Alemanya cada ciutat, per petita que sigui, té teatre d'òpera propi, amb tres sales, companyia de teatre, ensemble d'òpera i orquestra propis, i taller de vestuari i escenografia, cosa que ni les cases grans catalanes no tenen", detalla Rosich. Els intercanvis serveixen per exportar el talent català, però també ser conscients de com funcionen les grans "factories teatrals".

Cotxes, crisi i ecologia

Marc Rosich és l'autor d'una de les dues obres que formen part del díptic catalano-alemany titulat People, cars & oil , que han coproduït el Teatre Romea i el Teatre Nacional de Stuttgart. Es tracta d'un projecte que engloba dues obres sobre el mateix tema -la Gent, cotxes i petroli del títol- i que barreja equips artístics dels dos països: Car wash (Túnel de rentat) és obra de Rosich, la dirigeix Annette Pullen i la interpreten sis actors catalans (com Mercè Arànega, Oriol Genís i Jordi Andújar); mentre que la segona, Das gestell (El prototip) és al revés, l'autor és l'alemany Soeren Voim i el director Josep Galindo, que s'ha passat dos mesos a Alemanya assajant amb els actors del teatre nacional.

"Ja que Barcelona i Stuttgart són ciutats marcades per la indústria de l'automòbil, per què no convertir el cotxe en nexe dramàtic? Ha estat un tema inspirador i molt menys castrador que d'altres encàrrecs", afirma Rosich. Ell, a Car wash, s'ha deixat anar cap a l'absurd. "Situo l'obra en una urbanització d'aquestes que han sorgit amb l'explosió de la bombolla immobiliària, on dues amigues gestionen un autorentat en un poble fantasma i tenen el somni capitalista de fer-lo funcionar", resumeix. És el retrat d'un món en crisi i d'una gent totalment perduda, on s'han oblidat els ideals i fins i tot la llengua, perquè els personatges parlen mig català, mig castellà.

Josep Galindo ha tingut el handicap de dirigir un equip i un text alemanys sense parlar-lo. "Tens una carta a favor, que és el benefici del dubte, perquè si véns de l'estranger es pressuposa que alguna cosa has fet bé, i la carta en contra és que has de convèncer un equip que té un sistema de treball diferent. Són actors molt més tècnics", explica. El prototip és una obra "densa i intensa" de temàtica pseudoecologista i antisistema que contraposa models de vida i "fins a quin punt una persona és capaç de canviar el món".

Les dues obres es representaran juntes durant quatre dies, de demà a dissabte, a Stuttgart i després s'estrenaran a Barcelona del 8 a l'11 de juny. Passaran pel Festival de Salamanca i Das gestell , a més, farà temporada d'un mes a Stuttgart.

Un experiment insòlit

Tot i que el teatre català fa anys que va aterrar a Alemanya, gràcies a textos de Sergi Belbel, Jordi Galceran o Esteve Soler, els projectes gestats a mitges -tant en l'aportació pressupostària, l'equip artístic i l'exhibició- es poden comptar amb els dits d'una mà. "Són produccions úniques, molt difícils d'estructurar perquè cal sintonitzar cases de teatres diferents. Però el ressò i l'aprenentatge és molt important", diu Galindo. "El que coneixen de veritat a Alemanya són les obres que es fan en repertori o, com a màxim, les vuit o deu òperes de Bieito. Tot són granets de sorra... Però això, en comparació amb la gran producció teatral que hi ha aquí, és molt petit!", toca de peus a terra Rosich.

stats