Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Debut emocionant de les veus del Palau a Viena

L'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau actuen junts per primera vegada a l'estranger

"Ha estat molt emocionant. Hem treballat moltíssim i hem lluitat molt. Però ha valgut la pena. Hem recuperat els hàbits de fa molt de temps, perquè en els últims anys tot plegat s'havia degradat moltíssim -Millet no era partidari d'invertir en viatges-. Per fi, hem pogut tornar a sortir a fora", explicava Cristina Blasi, divendres a la nit, molt somrient i amb una copa a la mà, al bar de la Konzerthaus de Viena, pocs minuts abans de cantar, amb els seus companys de l'Orfeó Català, un improvisat Cant de la senyera . Estaven eufòrics. El debut de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau a la Konzerthaus havia estat un èxit. El públic austríac i català -a Viena s'hi van traslladar mecenes i socis del Palau- va respondre amb set llargs minuts d'aplaudiments. Blasi, que fa més de 30 anys que és a l'Orfeó, se sentia feliç. Com la resta de membres de l'Orfeó, no és professional i destina molt del seu temps lliure al cant.

No va ser una actuació senzilla. A l'escenari de la Konzerthaus, inaugurat com el Palau de la Música el 1913 i també pagat per subscripció popular, hi van pujar més de 200 músics. Amb l'Orfeó i el Cor de Cambra, hi havia la Wienner Symphoniker i el cor del Teatre Nacional Eslovac. Interpretar els Gurrelieder d'Arnold Schönberg i cantar els apassionats poemes del danès Jens Peter Jacobsen requereix vigor i coordinació. Kent Nagano va ser l'encarregat de dirigir l'obra a la qual Schönberg va dedicar 11 anys i que es va estrenar ara fa una centúria. El cor d'homes tenia uns deures difícils: convertir-se en les veus terribles d'ànimes torturades i sense ulls que surten de la tomba per anar de cacera. A l'escenari hi van pujar la soprano Angela Denoke, la mezzosoprano Mihoko Fujimira, el tenor Jay Hunter Morris, el baríton Albert Dohmen i la narradora Sunnyi Melles.

La complexitat no només va ser musical. A l'escenari, músics i cantaires estaven frec a frec. El director de l'Orfeó, Josep Vila, aplaudia al final del concert la valentia dels seus homes i dones per haver estat asseguts el 80% del temps en uns seients "infernals". Mariona Carulla, presidenta de la Fundació del Palau, es passejava per la Konzerthaus amb un somriure d'orella a orella. "M'he sentit molt contenta quan he vist tota la massa de músics dalt l'escenari. Volem fer més passes endavant, pujar més graons. Espero poder continuar per aquest camí". Sortir, mirar més enllà de les fronteres, actuar en escenaris d'arreu del món i buscar aliats internacionals són alguns dels propòsits en què més ha insistit el director del Palau de la Música, Joan Oller. Divendres va aconseguir que l'Orfeó i el Cor de Cambra actuessin junts, per primera vegada, a l'estranger. I que a les escales de la Konzerthaus es poguessin recollir els poemes del Gurrelieder en català i alemany. Fins i tot, l'ambaixador espanyol, Alberto Carnero, va confessar que es va emocionar escoltant el Cant de la senyera que els cantaires van improvisar al bar. "La música és un llenguatge universal", va argumentar quan se li va preguntar què li havia semblat la lletra.

És un cap de setmana intens. Ahir l'Orfeó i el Cor de Cambra van tornar a interpretar els Gurrelieder . Avui l'Orfeó, sota la direcció de Josep Vila, actua a la Sala Mozart de la Konzerthaus amb un programa que inclou peces pròpies i de compositors catalans dels segles XX i XIX, com Lluís Maria Millet, Josep Baucells, Pau Casals i Josep Sancho-Marraco, i també el Rèquiem de Gabriel Fauré, amb la soprano Marta Matheu, el baríton Germán de la Riva i l'organista Mercè Sanchís. Vila va prometre que, si hi havia molts aplaudiments, avui, dalt l'escenari de la Konzerthaus, hi hauria una sardana.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT