Publicitat
Publicitat

Danny Ronaldo, el pallasso poeta

'Fidelis fortibus' és un mosso de pista en una vella carpa de circ. Una pista convertida ara per ara en cementiri on jeuen els artistes

Fidelis fortibus és un mosso de pista en una vella carpa de circ. Una pista convertida ara per ara en cementiri on jeuen els artistes. Tots són morts. El circ s’ha acabat. Finito! I què ha de fer el mosso sinó suspendre la funció, o intentar-ho. Però com que la gent és obstinada i no acaben de fer-li cas, potser és el moment de provar-ho amb les bitlles del malabarista, amb les boles d’acer del forçut o amb el fuet del domador. Amb sort desigual, esclar. La família de Dany Ronaldo exhibeix quasi 200 anys de tradició de circ, i va ser pionera en la trobada entre el teatre i el circ quan no existia le nouveau cirque ni res que s’hi assemblés. Cap als anys 30 del segle XIX, el fundador de la saga, Adolf Peter Vandenberghe, es va enamorar de la filla d’uns comediants de carro i camí, i amb els anys les noves generacions farien comèdies i drames de capa i espasa. El Ronaldo és, doncs, hereu i valedor d’aquesta excitant barreja artística.

Recordo molt bé aquell sensacional espectacle, La cucina dell’arte, que van presentar fa uns anys sota la mateixa carpa els germans Danny i David Ronaldo. Danny ho fa ara tot sol i a l’acabar només podem pensar una cosa: és un poeta. Un pallasso poeta o un poeta pallasso. Tant se val. Un poeta del gest, de l’espai, de la mirada, de l’actitud, de les paraules que no volen dir res, de l’idioma inexistent, del vestuari atrotinat. Un pallasso que no vol fer gràcia, però que fa riure. Un pallasso enamorat de la funambulista ballarina que, malauradament, estava embolicada amb el trapezista. Un gran pallasso i un gran actor en un espectacle rodó en què l’humor, l’enginy i la malenconia es donen la mà per oferir-nos una tendra i emotiva estona d’imaginació. Un bell ritual a la llum de les espelmes sobre la sorra, i la pols, de la pista.

FIDELIS FORTIBUS

Carpa Circus Ronaldo, 15 de juliol