BarcelonaEl cantautor Dani Flaco (Bellvitge, 1977) va tancar una etapa amb Versos y madera (2014), un disc tocat per desamors viscuts en primera persona al camp de batalla. “Abans estava tot el dia apagant focs i tot em sortia de manera més visceral, fins i tot la manera de cantar. Ara soc en una trinxera, però m’estic fent gran i em prenc la vida amb més calma”, explica. El canvi és evident al disc Verbenas y fiestas menores (2017), que presentarà a la sala Luz de Gas de Barcelona divendres dins del festival BarnaSants.
El Dani Flaco del 2017 no necessita amb tanta desesperació que la vida personal alimenti les cançons. “Sí que hi ha cançons de desamor en el disc nou, però les he escrit com el guionista que explica una història, encara que sigui en primera persona. A més, en la meva situació actual no hi ha desamor”, diu un músic que reconeix que tres fars il·luminen les noves cançons: Leonard Cohen, Mark Knopfler i el grup nord-americà The Decemberists.
Leonard Cohen i Mark Knopfler
“Leonard Cohen ha format part de la meva banda sonora sobretot els últims dos anys -recorda-. També he escoltat molt els Decemberists, i he intentat incorporar l’acordió i els violins com ho fan ells. I Mark Knopfler m’acompanya molt. Crec que en aquest disc canto una mica més greu per culpa de Cohen i Knopfler. M’he acostat més al micro intentant trobar nous matisos”. I no hi falta un homenatge a Javier Krahe, un referent vital i artístic per a Dani Flaco. “L’última cançó del disc, Virginia, té uns nou anys. La vaig compondre per a un disc sobre Edgar Allan Poe que volia fer Krahe i que al final no va sortir. No li havia trobat lloc en cap àlbum meu, però després de la mort de Krahe vaig pensar que seria com un homenatge a ell”, diu.
Verbenas y fiestas menores també inclou la cançó més política de Dani Flaco, Distrito VI. “Està bé poder fer unacançó sense escriure la paraula oblit ”, fa broma.El títol fa referència al districte de l’Hospitalet de Llobregat on hi ha Bellvitge i el Gornal, i és un crit a respondre a la impunitat dels corruptes. Metàfores, les justes: “ Una gaviota sobrevuela la ciudad ”. “És molt obvi, però volia que fos així. El concepte de la cançó és clar: estem carregant el braç com el boxejador abans de donar un cop de puny. N’estem farts”, assegura un home que tanmateix voldria “confiar més en la gent”, o “en aquella part de la població d’Espanya que és igual de tonta que una part de la població dels Estats Units” i en els que, “tot i no estar d’acord en com ens estan tractant, es queden a casa el dia de les eleccions”.
Instal·lat a Madrid des de fa tres anys i mig, Dani Flaco se sent tranquil en un circuit underground que li permet viure de la música des de fa onze anys. “Musicalment, no soc prou indie perquè em contractin els festivals, tot i que empresarialment soc més indie que els indies, i tampoc soc prou comercial per sonar a les radiofórmules. Però estic còmode on soc”, diu.
