QUÈ ES COU PER MENORCA?
Cultura 31/03/2017

Cuinar amb plantes salvatges

Ara que estam en plena primavera i el camp és ple de vida, és també el temps de recol·lectar herbes, plantes i fruits

Bep Al·lès
3 min
Cuinar amb plantes salvatges

GastrònomAra que estam en plena primavera i el camp és ple de vida, és també el temps de recol·lectar herbes, plantes i fruits, que a manera de conserva, envinagrat o bé cuinats formen part de la nostra gastronomia més antiga i a la vegada popular. És la cuina de la gent amb pocs recursos que, en èpoques de poca feina i d’economies febles, es veia obligada a sortir al camp per arreplegar allò que els podia brindar la natura per emportar-se a la boca. Ara per ara és temps de recollir els darrers espàrrecs de marge; o a la tardor, els bolets; i el mes de juny, les tàperes i la camamil·la; com també recollim, encara que no tant com a Mallorca, el fonoll marí i la cama-roja, o el colís ( Silene vulgaris ), que es coneix a Mallorca amb el nom de colissos, i també se’n fan coques. A Catalunya es coneix com a colitx i en castellà colleja. El seu gust és semblant als espinacs i se n’empraven, per fer la coca, un bon manat de brots tendres. Es cullen per primavera i també se’n fan arrossos, amanides, raoles i acompanya llegums. És una herba que pot causar flatulències i es coneix també com a ‘herba dels pets’.

Antigament, els menorquins i menorquines sortíem al camp per arreplegar fulles silvestres per menjar-les, o bé com a ingredient principal o bé per donar més gust a diferents plats. En aquella cuina de subsistència, no solien faltar-hi els queixals de vella ( Hyoseris radiata ), dels quals fins i tot es feien raoles o coquetes, com diuen a la part de Llevant de l’illa; o altres com l’ortiga ( Urtica spp. ), que també es posava a les truites; el lletsó ( Sonchus oleraceus ); el porradell (per fer sofrits o tallat cru dins l’amanida); els créixecs ( Nasturtium officinale ), una mena de créixens salvatges que s’empraven per fer oliaigua i que es trobaven i encara es troben sobretot vora els torrents; la bleda borda ( Beta maritima ), ideal també per fer coques, i la verdolaga (Portulaca oleracea ), que era una planta molt consumida emprimer a la nostra illa. Amb ella, els nostres besavis i besàvies en feien ensalades o bé l’envinagraven, com es fa amb les tàperes i el fonoll marí. És també un superaliment molt ric en omega 3, a més de ser una potent herba medicinal.

Una escudella de verdolaga pot contenir 400 mg d’omega 3 i també aporta vitamina A, betacarotens (set vegades més que la pastanaga), B1, B2, B3, C, E, potassi (més que els espinacs), calci, magnesi, ferro i fòsfor. La podem menjar fresca en ensalades, envinagrada, seca en infusió, molta com a espessant de sopes... i, finalment, per esmentar-ne una altra, la borratxa ( Borago officinalis ), que també s’utilitzaven per fer brou o, una volta bullits els tronxos, per menjar-se amb patates.

Coca tapada amb colís

Ingredients

Per a la pasta:

  • 500 g de farina
  • 150 g d’aigua
  • 175 g d’oli d’oliva
  • Un tros de llevat de forner
  • Sal
  • All
  • Julivert
  • Pebre bord dolç
  • Un ou batut per pintar la coca

Per a la coca:

  • Un bon manat de fulles de colís ben tendretes
  • Mitja ceba
  • Dos o tres grans d’all
Preparació

Tallam la ceba ben fineta, laminam els alls i ho sofregim tot dins una paella amb un poc d’oli d’oliva. Quan la ceba ‘perdi la vergonya’ -açò vol dir, quan comenci a transparentar-, hi afegirem les fulles de colís, ben netes; i si voleu que perdin amargor, escaldades. Ho remenam i deixam confitar uns minutets; ho tastam per comprovar-ne el punt de sal, ho espolsam amb una culleradeta de pebre bord dolç, apagam el foc i ho reservam. Per fer la pasta, primer fondrem el llevat amb un poc d’aigua teba. Dins un ribell, hi posam la farina i hi feim un clot enmig, on abocarem el llevat fos, la sal i l’oli d’oliva. Ho ben pastam fins a aconseguir una pasta ni gaire molla ni gaire dura. Ho deixam tovar una mitja horeta tapat amb un cànyem de cuina. Passat aquest temps, feim dues bolles de pasta: una serà per fer la coca -ha de ser més grossa- i l’altra per tapar-la. Posam la pasta de la coca damunt un paper de forn i l’aprimam fins que ens quedi ben fina. Podem posar un poc de farina damunt el paper de forn per tal que la pasta no es rompi. Posam la pasta amb el paper de forn damunt una llauna i, per damunt, hi repartim la verdura que teníem reservada. N’hem de deixar les bandes buides perquè la coca s’ha de poder tapar amb la pasta que hem reservat. Aprimam la pasta de la tapadora, que ha de ser més prima; en cobrim la coca i la segellam bé amb els dits fent pessics o bé amb l’ajuda d’una forquilla. La pintam per damunt amb ou batut i hi espolsam pebre bord dolç. Hi podem posar unes branques de julivert per adornar i ho posam a coure a 180 graus entre 30 i 40 minuts.

stats