Publicitat
Publicitat

La Cosa (també és) Nostra

Amb només 27 anys, el 2006 Roberto Saviano sacsejava la societat italiana, i posteriorment mundial, amb Gomorra. Amb un estil a mig camí del reportatge periodístic, l'anàlisi social i l'autobiografia novel·lada, relatava amb tota cruesa la conversió de la tradicional Camorra napolitana en un ens globalitzat, totpoderós i profundament infiltrat dins la societat, la política i l'economia.

Per proximitat, una de les revelacions més sorprenents caracteritzava Barcelona com a subseu del crim organitzat. Joan Queralt estira aquest fil per bastir un acurat relat del vincle criminal entre les dues ribes mediterrànies. Aquesta primera part es complementa amb un treball sobre les conseqüències de la globalització criminal sobre les nostres malpreparades democràcies i policies.

Esparvera llegir com mentre els capos i les seves activitats viuen al segle XXI i creuen el món en primera classe, qui els empaita encara es mou amb els mitjans i les eines de fa cent anys. Mentrestant, la societat europea, i espanyola i catalana en particular, miren cap a un altre costat i pretenen conjurar el perill externalitzant la delinqüència: les màfies són un fenomen dels altres (russos, italians, albanesos...).

S'oblida -oblidem- que, si algú no entén de fronteres, és precisament la delinqüència organitzada. Els seus líders són avui autèntics empresaris de la il·legalitat, al capdavant de xarxes en què s'entrecreuen les finances i la política. Avui el capital mafiós ha esdevingut un component estructural del capitalisme mundial. I aquí hi ha el repte, perquè qui tolera la corrupció soscava la democràcia.

Més enllà de les revelacions concretes, La gomorra catalana destaca per la recuperació i dignificació de la periodística crònica negra. Com en el cas de la novel·la negra, el crim no és el punt d'arribada, sinó el punt de sortida per tal d'entendre unes circumstàncies i un món concret. No deixa de ser un símptoma preocupant, de la societat i del periodisme actuals, que la crònica negra i el reportatge d'investigació hagin estat arraconats per corrues de successos, en què l'únic rellevant són l'adjectiu i la disponibilitat d'imatges.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT