Publicitat
Publicitat

ART URBÀ

Cort no vol grafits 'legals' a la Gerreria

L'Ajuntament de Palma veta l'alliberament de parets municipals per als artistes urbans

L'Ajuntament de Palma no va de grafits. La majoria absoluta del PP tombà ahir la iniciativa per alliberar parets municipals i regular-ne l'ús per a artistes urbans grafiters. Es tracta d'una proposta de la coalició MÉS, que pretén cedir espais de carrer perquè els joves puguin desenvolupar-hi la seva afició sense estar sotmesos a problemes de legalitat amb la Policia Local. Concretament, se'ls permetria emprar grans parets d'edificis de titularitat pública, tal com poliesportius, biblioteques i blocs d'oficines, i fer-ho de manera legal, tot regulant-ne la utilització per torns i temporalment.

El PP, però, no volgué ahir fer costat a la iniciativa. El rebuig contrasta amb el suport que la idea té al barri de Palma on es concentra actualment la major part de murals: la Gerreria. De fet, l'associació de veïns del barri Canamunt secunda la proposta. La bona acollida entre els veïns, tanmateix, no ha servit per convèncer el PP. Tot i així, l'alliberament de parets municipals ha estat una demanda habitual per part del Consell de la Joventut de Palma i de l'heterogeni col·lectiu d'artistes urbans.

Encara més: els veïns de Canamunt aprovaren fa dos mesos declarar la Gerreria com a barri " street art friendly ". La declaració, en tot cas, incloïa matisos, com que els artistes urbans respectassin sempre els edificis subjectes a protecció patrimonial. En realitat, els grafiters acostumen a emprar parets d'edificis en ruïnes i degradats, a més de barreres de comerços tacades de pintades. El PP també es negà a subscriure la declaració d' street art friendly realitzada pels veïns mateixos, tal com li demanà la coalició MÉS.

D'altra banda, els operaris d'Emaya han començat a esborrar alguns grafits a la Gerreria, epicentre d'aquesta disciplina a la Palma actual. Fa un mes i mig, per exemple, llevaren un grafit de l'artista Soma ubicat al carrer Gerreria, en una paret condemnada de l'edifici històric Can Serra (tanmateix, ple de totxos d'obra).

La relació entre els grafiters i Cort és complicada. No debades, els seus murals també han servit per criticar l'acció municipal, com ara el dibuix realitzat fa pocs dies a la plaça Quadrado, concretament al mur de seguretat que els operaris han aixecat per barrar el pas al solar d'on s'acaba d'esbucar l'edifici número 5. Soma, l'autor, apunta: "Simbolitza l'especulació que es prepara al barri. És un gran pastís que nosaltres no tastarem, no estam convidats a aquesta festa. El mural reflecteix un golós pastís".

Allò curiós és que la relació entre el PP de l'Ajuntament i el col·lectiu d'artistes urbans començà amb bon peu. Els regidors de Joventut i de Centre Antic, Esperança Crespí i Joan Pau Reus, respectivament, negociaren amb els grafiters diverses iniciatives, que finalment han quedat aparcades. Es tractava de possibilitar que els joves decorassin les barreres dels comerços que ho demanassin; l'organització d'un festival urbà l'octubre passat i la regulació dels grafits en una futura ordenança de civisme.