06/02/2017

Contra el ‘bullying’ homòfob sense emoció

2 min
Stefano Ricci ha portat al Lliure un díptic que incloïa Still life.

Barcelona‘Still life’ TEATRE LLIURE 4 DE FEBRER

Una renglera de llànties de punta a punta de l’escenari mentre es projecten els noms de nois i noies d’entre 14 i 22 anys que van posar fi a la seva vida per culpa del bullying, i en la majoria dels casos pel bullying homòfob. Still life és un crit temperat motivat pel cas del noi romà de catorze anys que es va penjar amb la seva bufanda rosa després de patir un llarg assetjament. Un espectacle compromès contra la discriminació per raons d’orientació sexual a Italià en una posada en escena que ens recorda, tant per l’estructura com per la dramatúrgia, el teatre postdramàtic que va sovintejar els cicles Radicals del Teatre Lliure fa sis anys. Un teatre, doncs, sense personatges i sense història, aixecat sobre la locució de textos combinats amb escenes plàstiques de teatre físic al voltant d’un tema. En aquest cas, una acusació a la inoperància del govern italià i al qüestionament dels comportaments assumits socialment com a normals o correctes. Un missatge sempre necessari amb el qual qualsevol persona amb dos dits de front està d’acord, però expressat amb un relat escènic notablement insípid i farcit d’obvietats, incapaç d’emocionar, de transmetre el dolor del drama humà que hi ha darrere de les víctimes de la intolerància i la discriminació.

Ricci/Forte passa per ser la companyia italiana més agosarada, però en aquesta proposta tot plegat té un caire superficial, evanescent, amb ferum de pura improvisació, que sincerament no se salva per la idea de regalar petons a la boca a alguns dels espectadors o per marcar a coces el cos nu d’un dels entregats actors sota una descàrrega de trash metal.

stats