Entre les parets del Palau Savassona s'han viscut les tertúlies més apassionades i els debats més encesos. Segurament no hi ha ni un sol moviment cultural, anterior a la Guerra Civil, que no hagi nascut o passat per l'Ateneu. Aquesta institució, amb 150 anys d'història, en la qual s'ha pogut discutir de tot, encara el pròxim 17 de març unes noves eleccions. L'ARA ha organitzat el primer debat entre els dos candidats a presidir l'Ateneu: l'advocat Francesc Cabana (Barcelona, 1934) i el catedràtic de filosofia Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953). Cabana es presenta com la candidatura continuista. A la llista l'acompanyen Pilar de Torres, presidenta d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, el periodista Lluís Reales i els economistes Josep Maria Carreras i Miquel Àngel Barrabia, entre d'altres. Bilbeny vol injectar saba nova a l'entitat amb una candidatura que aglutina l'arquitecte Lluís Domènech, besnét de Domènech i Montaner, el catedràtic de la UAB Francesc Morata o el professor Pere Maragall, germà de l'expresident Pasqual Maragall.
L'Ateneu del segle XXI Cultura, catalanitat i independència política
Els dos candidats tenen clar que l'Ateneu ha de ser cultura i catalanitat. Però a l'hora de dibuixar com ha de ser en el futur comencen les discrepàncies. Cabana, l'actual vicepresident de la junta que presideix Oriol Bohigas, es presenta com l'hereu del llegat de l'arquitecte. L'entitat ha arribat al seu 150è aniversari amb més socis que mai (4.200) i una nova cara: s'ha restaurat la biblioteca patrimonial, s'ha reformat la Sala Verdaguer i la façana. Bilbeny vol ser l'esperit renovador i reivindica un Ateneu on la "societat civil sigui més poderosa que els partits polítics". Cabana recull el guant: "Senyor Bilbeny, pot ser igual d'ètic però no més ètic, l'esperit ètic de Bohigas ha estat molt superior al de les juntes anteriors. La nostra independència és total i absoluta, a mi no em mana cap partit polític".
El paper dels socis Participació, rejoveniment i veto a algunes manifestacions
Els dos candidats asseguren que volen donar més veu i més vot als socis. Cabana vol potenciar l'Escola d'Escriptura, que ha donat molts socis a l'entitat: "És la primera de Catalunya, la primera de l'Estat i potser la primera d'Europa". Bilbeny ambiciona aconseguir més socis joves: "Tan sols l'11% dels socis tenen menys de 35 anys, alguna cosa està passant que hauríem de revisar". Cap dels dos vol posar un sostre al número de socis, però mentre Cabana té clar que els actes han de ser "oberts al públic i gratuïts", Bilbeny diu que l'Ateneu "no és un centre cívic, és una associació cultural privada". El candidat renovador no creu que l'Ateneu pugui donar cabuda a tot tipus d'idees i arremet contra Cabana: "No podem concebre que el pròxim 12 de març aquesta entitat aculli un acte d'homenatge a Federico Jiménez Losantos". En concret, es tracta de la celebració del 30è aniversari del Manifest dels 2.300 , en el qual els firmants, entre ells Losantos, expressen la seva "preocupació per la marginació del castellà". Cabana nega en rotund que aquest acte estigui a l'agenda: "La junta directiva ha desautoritzat aquest acte, una cosa és que demanin el lloguer d'una sala i l'altra és que se'ls hi concedeixi". La llengua sempre suscita polèmiques enceses. Fa més d'un segle, un 30 de novembre del 1895, el dramaturg Àngel Guimerà va fer un discurs inaugural en català -aleshores la llengua oficial de l'entitat era el castellà-. Hi va haver crits, empentes, cops de bastó i cops de puny sobre la taula.
L'Ateneu en temps de crisi Un futur amb menys ajudes i una Biblioteca més potent
L'Ateneu, amb un pressupost de 2,8 milions d'euros, és una entitat amb força recursos propis. "Fa uns anys entre un 55% i un 60% dels recursos eren propis, però ara ja hem aconseguit que arribessin al 70%, que per a una associació cultural com l'Ateneu és bastant", explica Cabana. Ara, però, vénen temps complicats: "L'ajuda de l'administració central serà zero i la de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació es mantenen però aniran a la baixa", diu l'actual vicepresident. Els dos candidats opten per l'austeritat i per continuar intentant buscar ajuda, sigui pública o privada. Bilbeny, però, ambiciona creuar les fronteres: "Hem de sondejar i aprofitar tots els recursos que poden venir del programa marc de la UE pel que fa a la cultura i la cohesió, cosa que encara no s'ha explorat i que ens pertoca fer-ho. L'Ateneu se'ns ha quedat petit, alguna junta haurà de posar el cascavell al gat".
La Biblioteca i tot el que guarda, més de 3.000 volums entre els quals destaquen obres d'Aristòtil, Dante, Ramon Llull, Luis de Góngora..., és un dels grans patrimonis de l'Ateneu. En l'anterior legislatura s'hi va fer una important renovació però els dos candidats prometen que faran molt més.
El perquè de l'Ateneu Popular, lloc de debat i difusor de la cultura
Cabana vol que l'Anteneu continuï sent una entitat "popular": "No és el Círculo Ecuestre, té una base popular. Històricament en aquest ateneu s'hi han trobat totes les classes socials i la intel·lectualitat catalana, i fins i tot els empresaris". El candidat valora que al Palau Savassona "es trobessin com a socis Guimerà i Manuel Girona, el gran representant de la burgesia catalana". "A mi m'agradaria que tothom hi continués estant representat, això enriqueix el debat", comenta. Bilbeny insisteix que l'Ateneu "s'ha de comprometre amb la llengua i la cultura catalana". La seva candidatura compta amb el suport de "persones vinculades a la cultura. I hi afegeix: "El nostre timbre de glòria és que són gent de la cultura i no gent de l'estructura del poder polític".
