Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Conselleria de Cultura: afers interns (II)

Coriolà i Xavier Solà El secretari general de Cultura es passejava tot content pel vestíbul del Teatre Lliure després de l'estrena de Coriolà . Com ja s'ha dit, en aquesta versió d'Àlex Rigola del text de Shakespeare es planteja la debilitat de la democràcia a causa de certes actituds dels que manen. No sabem si Solà ho va entendre així. Aquest senyor té l'autoestima molt alta, perquè pensa que no hi havia advocat més indicat que ell per revisar el catàleg de masies que havia impulsat des de l'ACM, on era responsable dels serveis jurídics. Caldria dir-li que són actituds com la seva les que qüestionen i evidencien les esquerdes del sistema democràtic. Es miri com es miri, Xavier Solà ha actuat amb poca honradesa, per més que digui. I estaria bé que ho determinés un fiscal, que tot el que va fer era legal. Si veure'l a ell defensar-se al Parlament feia basarda, què dir del conseller de Cultura i els altres càrrecs del departament, que li feien costat.

El CoNCA, en 'stand by' A la pàgina web del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts diu que aquest ens està format per set membres. Però quan mirem qui són, només hi ha Pilar Parcerisas, l'única resistent després de la dimissió en ple de la resta de membres en desacord amb la política de la conselleria de Cultura envers el CoNCA. D'això ja en fa bastants mesos. ¿Fins quan Parcerisas restarà sola? El conseller Ferran Mascarell ha dit que d'aquí uns quatre mesos el cas estarà resolt. Sembla que no té gaire pressa, perquè el CoNCA no forma part de les prioritats del departament. I per més que digui Mascarell, el que en quedarà el farà gairebé inútil, com tants òrgans consultius.

I què passa amb El Canal? Un altre tema pendent de la conselleria és El Canal - Centre d'Arts Escèniques Salt - Girona. El centre ja fa més de quatre anys que està actuant, però ho fa sense tenir personalitat jurídica. D'altra banda, el director d'El Canal, Salvador Sunyer, va finalitzar el seu contracte el desembre passat. Sembla que l'hi han prorrogat uns mesos. El Canal, com els altres centres de producció del país, necessita un contracte programa a mitjà termini i un reconeixement jurídic (no sé com fins ara han pogut fer tantes coses!), però sembla que la conselleria té massa feina per posar fil a l'agulla. Fins quan esperarem?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT