Publicitat
Publicitat

Sota sospita

Coneixeu un tal Tranströmer?

El dia que van anunciar que el poeta suec Thomas Tranströmer havia guanyat el premi Nobel de literatura, a molts se'ls va quedar cara de pòquer. Esperaven que fos Murakami o Cormac McCarthy, o qualsevol autor popular, abundosament editat en català. Passa, però, que fa anys que la desconnexió entre el nostre petit món i el món de la literatura diguem-ne universal és total. Dels premis Nobel d'aquest mil·lenni, només coneixíem, i encara, els anglosaxons (Lessing, Coetzee, Pinter i Naipaul). La resta, per casualitat. Pel que fa a Kertész, sabíem que existia perquè hi ha un senyor anomenat Jaume Vallcorba obsessionat en la literatura de l'Europa central i oriental, cosa que no va evitar, tanmateix, que no sabéssim qui eren Herta Müller o Elfriede Jelinek.

El pitjor va venir quan li van donar el guardó a un francès, Jean-Marie Gustave Le Clézio. Profusament editat en castellà a can Tusquets, i nul·lament en català. Zero. I això que parlem d'un autor d'un país veí, com si diguéssim. No ens va estranyar gens, doncs, que tots ens alegréssim amb el Nobel a Mario Vargas Llosa. Ostres, a aquest sí que el coneixem!

El pitjor, sobretot quan s'és ignorant, és menystenir el vencedor -en els últims dies he sentit dir que el nou Nobel no és res de l'altre món per gent que no l'ha llegit ni pensa fer-ho-. Sobretot quan, ai las, Tranströmer és un autor traduït al català. Per ser més precisos, traduït per Carolina Moreno Tena i publicat en una editorial de Catarroja (l'Horta), Perifèric. A França, sense anar més lluny, el poeta suec té edicions de butxaca a càrrec del segell literari més important. Per què? Doncs perquè és un poeta espectacular. Busqueu La plaça salvatge i ho descobrireu.