Publicitat
Publicitat

59È FESTIVAL DE CINEMA DE SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià premia 'Los pasos dobles', en què col·labora Miquel Barceló

Concha d'Or per a Isaki Lacuesta

Després que a la roda de premsa Los pasos dobles fos rebuda amb incomprensió, i fins i tot rebuig ("No trobo just que aquesta pel·lícula participi en el festival", va manifestar un suposat periodista en lloc de fer la pregunta de rigor), el jurat presidit per Frances McDormand va posar ahir les coses al seu lloc i el film d'Isaki Lacuesta es va endur el premi més important del Festival de Sant Sebastià, la Concha d'Or. El director gironí va recollir el guardó tot recordant la profecia que van fer els endevins de País Dogon, on es va rodar la pel·lícula: "Les passareu putes, però tot acabarà bé". Veritablement, l'han encertat. Lacuesta va recordar també amb nostàlgia les seves primeres visites al festival com a periodista i va animar els espectadors a no fer cas de les crítiques que descriuen el film com "inintel·ligible". "No s'ho creguin. Confiïn en la seva intel·ligència, en la seva sensibilitat, en aquest jurat", deia Lacuesta.

Evocació de la turbulenta i apassionada vida de François Augiéras, Los pasos dobles fuig de les convencions biogràfiques per erigir-se en ficció camaleònica en què un jove exmilitar persegueix la seva identitat, tres aventurers cerquen al desert un búnquer amb frescos d'Augiéras i un pintor (Miquel Barceló) treballa en la seva obra. I moltes coses més. El film de Lacuesta és una endevinalla amb solució múltiple, una aventura fascinant i vital en la qual és tan fàcil perdre's com trobar-se. Algunes de les respostes a les preguntes que planteja a l'espectador estan al documental El quadern de fang , l'altre film del gironí presentat al festival, en què indaga en la relació creativa de Barceló amb el País Dogon, i que funciona a mode de díptic amb Los pasos dobles . "La pintura, com el cinema, està feta de la unió de contraris", deia el pintor, inspirador i còmplice del projecte, en un missatge llegit per Lacuesta a la cerimònia d'ahir.

Ni pau ni premi per als malvats

L'altra cara de la moneda és No habrá paz para los malvados . El sec thriller d'Enrique Urbizu, emparat per la crítica i els aplaudiments del públic, se'n va anar de buit del festival sense ni tan sols rebre el previsible premi per a José Coronado, guardó que als passadissos del Kursaal ja es donava per fet. La representació espanyola al palmarès l'ha completat María León, la protagonista de La voz dormida , un exagerat i encartonat melodrama sobre els patiments d'un grup de dones a la fosca Espanya de la postguerra.

El jurat també ha premiat les dues feel good movies del festival: la comèdia de Julie Delpy Skylab , premi especial, deliciosa recreació de la infància de l'actriu, i l'emotiva Kiseki, de Hirokazu Koreeda, millor guió per a una petita història amb reminiscències del cinema d'Ozu en què dos germans que viuen en ciutats diferents demanen un miracle per reconciliar els seus pares. Cal destacar que la grega Adikos Kosmos s'ha emportat dos guardons (millor director i actor) i que la revelació portuguesa Sangue do meu sangue ha guanyat el premi Fipresci.

Un balanç positiu

El balanç de la primera edició del festival amb José Luis Rebordinos al capdavant ha de ser positiu per força. Sant Sebastià ha mantingut el rumb dels últims anys amb retrospectives sucoses, grans seccions paral·leles i una competició oficial. Això sí;

un pèl irregular. Títols tan irreprotxables com Kiseki o The deep blue sea , de Terence Davis, ignorada pel jurat, conviuen amb films prescindibles com Americano , de Mathieu Demy, o Amen , de Kim Ki-Duk. Molta distància entre els uns i els altres, tot i que a Sant Sebastià el glamur sempre acaba cicatritzant les ferides i, aquest any, la presència de Glenn Close, Clive Owen, Catherine Deneuve, Antonio Banderas o el motoritzat Michael Fassbender han satisfet de nou les ànsies dels caçadors d'autògrafs.