29/10/2011

Comissió de la coherència

3 min
Comissió de la coherència

Llegueixo. que el president Mas i alguns diputats aniran a declarar a Madrid contra els autors dels actes vandàlics del 15-J.

Un dia abans de les eleccions, 21 de maig. Arribem a la plaça de Catalunya per agafar l'Aerobús cap a l'aeroport del Prat amb l'Albert Om i el seu equip. Quan som al davant d'El Corte Inglés li comento a l'Albert si tenim temps d'anar a la plaça dels indignats. Em diu que no cal. Hi insisteixo. Em pregunta si hi he estat abans i si he tingut cap problema. Li dic que hi he passat la nit abans i que ningú no m'ha dit res. Finalment l'hi arrossego una estona i ens posem a la cua per signar i donar el nostre suport a l'acampada. De seguida se sent una veu darrere el taulell que crida: "Famosillos!" Jo responc que per més famosillos que siguem no ens saltarem la cua. Però quan sentim: "Famosillos de pastel!", me la salto i em foto darrere el taulell amb l'Albert. El noi amb qui parlem es diu Oriol.

-No voleu el nostre suport?- li comento.

-Fa dos dies que no dormo. Això és molt dur. Li acabo de donar fa mitja hora 20 euros a un tio perquè em porti la premsa internacional i aquí no ve ningú. A veure si m'han fotut els quartos...- diu l'Oriol.

-La premsa internacional?- pregunta l'Albert.

-Sí: New York Times, Washington Post...

Encara fa pocs dies del desallotjament de la plaça per part del Mossos, amb imatges que han fet la volta al món i que han omplert portades de mitjans internacionals. Encara falten tres setmanes perquè unes altres imatges facin el mateix recorregut. Amb diputats corrent desprotegits, d'altres avançant tacats però amb dignitat, algun demanant auxili i el president arribant amb helicòpter al Parlament. Algun fotògraf de premsa que hi va ser em va comentar que es va viure una situació molt estranya. Alguns manifestants van picar l'esquer i la torna es va girar.

-En què podem ajudar? Què voleu? Com us organitzeu?- dic.

-Com ENS organitzem. Què VOLEM. Per començar, aquí SOM, no sou.

-D'acord, què FEM?

-Si voleu col·laborar us heu de quedar a dormir, 24 hores al peu del canó.

-Hem d'agafar un avió, i només tenim un quart d'hora. Va, què podem fer?- responc.

Després de perdonar-nos uns quants cops la vida, l'Oriol agafa unes enganxines blanques i hi escriu els nostres noms. Jo porto la que posa Albert i l'Albert la que posa Gerard.

-Les comissions necessiten aigua. Heu d'anar fins a la comissió de cuina i repartir aigua a tot arreu.

Ens acomiadem. Arribem a la comissió de cuina. L'Albert es queda a l'entrada. Pel camí, diverses persones ens agraeixen la nostra presència. Parlo un moment amb un matrimoni d'uns 70 anys que vénen cada dia. Fan cara de satisfets. Cau un bon sol abans de dinar. A la comissió de cuina ens saludem efusivament. Són uns pencaires. M'ajuden a agafar les garrafes. De sobte algú crida. "Què feu amb l'aigua?!" Es gira i és l'R., un company de les mobilitzacions antiautopistes a Eivissa. Ens abracem, ell torna de seguida a la feina i començo a repartir l'aigua que l'Albert custodia en un racó de la plaça. L'endemà, després d'agrair-me l'hospitalitat i abans d'acomiadar-nos, l'Albert em diu: "Gerard, tu i jo som molt diferents. Si hi ha un problema tu t'hi fots al mig. En canvi, jo el defujo".

Accés lliure. Uns dies abans estic parlant amb unes amigues en la presentació del llibre del poeta Jordi Guardans Trenta tres cançons i tres poemes, posterior al Llibre de Dresden, en record de les víctimes dels bombardejos aliats al final de la Segona Guerra. Una d'elles té un fill acampat. De fet, l'altre dia, quan va haver-hi la càrrega policial, va haver d'anar a buscar el gos, que no estava reaccionant massa bé al setge.

Li comento que em sorprèn que el moviment no reclami l'accés lliure a la xarxa. De la mateixa manera que tots podem circular lliurement per una carretera i hem de pagar si volem anar més de pressa, amb la xarxa podríem fer el mateix. En canvi, tothom paga la seva tarifa i es posa l'objectiu en l'autor, que és l'element més feble de l'entramat creatiu i que normalment té el 50% del que queda després de la gestió dels drets d'autor. La resta és per a la indústria, que suma aquests drets als altres autors del seu catàleg.

La mare em diu que potser ens cal una nova comissió a tots plegats, la de la coherència.

stats