Cultura 16/01/2017

Collboni: "Que a ningú li passi pel cap que les obres de Muñoz i Ramonet no acabaran a Barcelona"

El regidor de Cultura respon amb un no rotund a la proposta de la família de l'industrial català que les obres vagin al Museu del Prado

Ara
2 min
Interior del palauet del carrer Muntaner, amb pintures apilades a terra

BarcelonaEl llarg i rocambolesc litigi –fa més de 25 anys que dura– entre l’Ajuntament de Barcelona i les filles i el nét de Julio Muñoz Ramonet per la impressionant col·lecció d'art que l’industrial va deixar en herència al consistori, ha fet un nou gir rocambolesc. Segons ha publicat avui el diari 'El País', la proposta de la família de l'industrial és que dos dels quadres que són de titularitat municipal ('L’Anunciació', del Greco, i 'L’aparició de la verge del Pilar', de Goya) acabin al Museu del Prado en comptes de tornar a Barcelona, com així s’estableix a les sentències.

La resposta del consistori barceloní ha estat contundent: “Ras i curt: les sentències judicials s’acaten i es compleixen, no es maregen”, ha assegurat el regidor de Cultura, Jaume Collboni. “Que a ningú li passi pel cap pensar que les obres que són de titularitat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet sota el Patronat de la ciutat no acabaran a Barcelona”, ha dit. "L’Estat no entrarà en aquest joc pervers que l’únic que faria seria deslegitimar la funció del MNAC –el centre que ha d’acollir les obres d’art incloses al llegat– com a museu nacional”, ha afegit.

El penúltim capítol d'aquesta història va ser el 25 de novembre, quan funcionaris del jutjat 91 de Madrid es van presentar a casa de Manuel Castelo Muñoz, fill de la premi nacional de fotografia Isabel Muñoz Villalonga i nét de Julio Muñoz Ramonet, per recuperar 'L'Anunciació', del Greco, i 'L'aparició de la Verge del Pilar', de Goya (valorades en set milions d’euros). Castelo sabia –havia firmat una notificació, la tercera que rebia– que els funcionaris anirien a recollir les obres. El nét de Muñoz i Ramonet, però, no va obrir la porta de la casa que té al barri de la Castellana de Madrid. "La propera vegada els funcionaris hi aniran amb la policia i, si convé, es farà ús de la força per obrir la porta”, va dir aleshores el tinent d’alcalde i president de la Fundació Muñoz i Ramonet, Jaume Asens.

La guerra judicial entre el consistori i les filles de Muñoz i Ramonet va començar el 1994. En el procés penal, les filles de l’industrial van ser acusades de delicte d’apropiació i estafa processal. Quan l’equip d’Ada Colau va entrar al consistori s’hi va sumar una nova acusació: saqueig. Al procés penal també s’ha personat com a acusació l’Advocacia de l’Estat.

Quan va morir el 1991, Julio Muñoz Ramonet va deixar en herència a l'Ajuntament de Barcelona el palauet que tenia al carrer Muntaner i tot el que hi havia a l'interior, sobretot una impressionant col·lecció d'art. Després d'una llarga batalla legal, una sentència ferma del Tribunal Suprem del 2012 va donar la raó al consistori barceloní. Quan l'agost del 2013, finalment, l'Ajuntament va poder entrar al palauet es va trobar que la majoria d'obres d'art havien desaparegut. Aleshores es va obrir el procediment penal.

stats