26/11/2016

Còlera, dolor i redempció: de nou, Mouawad

2 min
Còlera, dolor i redempció: de nou, Mouawad

BarcelonaAltre cop La Perla 29 i Wajdi Mouawad. Altre cop l’exiliat que té la guerra civil com a germana bessona confrontant-se amb la memòria de l’horror i intentant trobar una escletxa per veure la llum. Altre cop l’autor canadenc de pares libanesos barrejant memòria i ficció, lament i fantasia. I altre cop un encert amb una història de redempció.

Un obús al cor és l’adaptació teatral de la segona part de la novel·la Visage retrouvé. Durant poc més d’una hora i deu minuts acompanyem el jove Wahab. El telèfon l’ha fet sortir del llit. La seva mare és a l’hospital a punt de morir. Sota la tempesta que cau a la ciutat, camina fins a l’hospital, fins a l’habitació, fins al llit. Cal refer com sigui la tempestuosa relació amb aquella dona que un dia, quan ell tenia quinze anys, va canviar de cara.

Wahab és sacsejat per la tempesta i el fred i per uns records que el turmenten, posseït per una còlera atàvica que intenta apaivagar. La narració és menys èpica i més íntima que aquells terribles Incendis, però conté tots els elements propis d’aquest gran narrador, bussejador de l’ànima ferida, des de la descripció de l’horror -en aquest cas, d’una atemptat real- fins a la introspecció i la confusió dels sentiments, amb llampecs d’experiències fantasmagòriques.

És un text amb les clarividents metàfores de Wajdi Mouawad per designar el que és indesignable, per fer visibles els sentiments. És un monòleg servit per un imponent Ernest Villegas que amb el seu sentir i una perfecta dicció clava l’espectador al seient. La direcció a quatre mans d’Oriol Broggi i Ferran Utzet és precisa i minimalista i equilibra fúria i resignació, tro i lament. Sens dubte, es tracta d’una proposta que mereix la visita a la imponent nau gòtica. Una bona dosi de Mouawad a l’espera de Boscos, la quarta obra i la clausura de la salvatge tetralogia La sang de les promeses, que arribarà al març a la Biblioteca de Catalunya.

stats