Barcelona.Igual que en altres edicions, els actes més importants del Kosmopolis desborden les previsions de l'organització. Ahir, uns quants fans de Claudio Magris -entre ells potser hi havia algun lector- es queixaven perquè s'havien quedat sense veure el seu ídol. A l'interior del teatre novíssim del CCCB, Magris recordava que l'escriptor "no és cap sacerdot laic". Després d'advertir que la conversa de la vetllada seria informal, Josep Ramoneda va demanar a Magris pel paper de l'escriptor en la societat, i va recordar dues citacions de Jean-Paul Sartre. A la primera, afirmava que "el veritable compromís de l'escriptor és amb la paraula". A la segona, Sartre deixava anar que "l'escriptor ha de mentir si és necessari per no decebre la classe obrera". Inspirat però un pèl massa perifràstic, Magris va fer saber a l'audiència que "l'escriptor no ha de ser necessàriament algú més apte que qualsevol altre ciutadà per mostrar les raons de la veritat i la justícia". Després d'aclarir que "l'instrument de combat de l'escriptor és la paraula", va avisar que "un escrit tindrà una funció pedagògica si no ho pretén". El significat ètic i polític de la literatura hi pot ser, però no ha de ser intencionat.
Ramoneda va demanar a Magris, llavors, per la possible berlusconització d'altres països, i l'assagista va recordar les paraules del ministre italià Luigi Berlinger: "Em va dir que la universitat és una empresa, i crec que s'equivocava. Europa està copiant models que tenen una història molt diferent. És un error que la nostra societat s'encamini cap a la no-valoració de tot allò que no té rèdits econòmics immediats. No podem reduir tots els valors a una pseudoeconomia".
Magris va fer l'intent de delimitar un dels problemes actuals: "Ha estat la indiferència el que ha creat un relativisme absolut", va dir, abans d'explicitar una vegada més el seu vessant més humanista. "La literatura és l'art de la varietat i la diferència. Descobrir el valor insubstituïble de cada matís i cada accent".
