Publicitat
Publicitat

Claudia Vega: "Als Goya em vaig sentir la nena més afortunada del món"

Revelació Té 12 anys i una mirada que apunta al futur. Claudia Vega és el gran descobriment d''Eva', una actriu amb molt talent i un desig: que la següent pel·lícula sigui una comèdia

Com va començar l'aventura d' Eva ? Vas fer gaires proves?

Un dia al casal d'estiu ens van oferir fer un càsting a les nenes de 9 a 13 anys i el meu pare em va dir que si em feia il·lusió, endavant. Després només vaig fer dos càsting més.

Era el teu debut al cinema, oi?

Sí, però a l'escola havia fet teatre. De petita volia ser perruquera, però la mare, que és perruquera, em va dir que has d'estar molta estona dreta i t'agafa mal d'esquena. Així que vaig decidir ser actriu, com la Penélope Cruz.

Què et va semblar el guió ?

Em va agradar molt. Em va semblar una història molt bonica, però alhora una mica trista.

I et feia por ser-ne la protagonista?

Sí, al principi estava una mica espantada. Però l'equip em va fer sentir molt integrada... i al final eren ells qui tenien por de mi, perquè ficava el nas a tot arreu i ho volia saber tot. "Sempre és al mig!", deien.

Què té la Claudia de l'Eva?

M'hi assemblo perquè jo també sóc alegre i extravertida... I de vegades també em sento una mica diferent dels altres nens. Va ser fàcil connectar-hi.

I quina va ser l'escena més difícil de rodar?

Uf, moltes. Però les més difícils eren les escenes en què havia de plorar. Per fer-les tenia una coach que posava música trista i em feia pensar en coses tristes.

Pel que fa als premis, on t'ho vas passar més bé, als Goya o als Gaudí?

Als Gaudí, per què ho presentava el Xavi Mira, que a mi sempre m'ha agradat molt, i els havia vist abans per la tele. M'eren més familiars. Els Goya, en canvi, eren una cosa molt gran, m'hi sentia molt petita, allà.

Sabies que el Kike et dedicaria el seu discurs als Goya?

Sí, m'havia dit que em faria posar dreta. Al principi em vaig posar molt nerviosa, però després em fa ver sentir la nena més afortunada del món, és molt bonic el que em va dir. Això sí, tot just va acabar li vaig dir que l'odiava perquè em va fer prometre davant de tot el món que estudiaria. I això no se li pot fer a un nen.

Per cert, quantes vegades t'han dit Eva en els últims mesos?

Uf! Molts. L'altre dia a classe de piano la professora em mira i diu: "Eva, ara et toca a tu". Va ser molt fort perquè em coneix de tota la vida. Però també m'ho diuen nens de 2n i 3r d'ESO.