Un Cirque sense envelat no és un Cirque

PalmaEl Palma Arena desmereix el gran Cirque du Soleil que, en la seva aturada a les Illes, ha decidit prescindir de l'envelat bicolor. "Ho fem així per arribar a més ciutats, ja que l'envelat requereix una infraestructura immensa", explicaven els organitzadors del circ.

La companyia canadenca, que dijous va estrenar l'espectacle Alegria a Mallorca, va triar el jove recinte del Palma Arena i no la va encertar. "La filosofia del Cirque cerca la proximitat i, en un espai tan ampli, aquest efecte es perd", deia Tomeu, un espectador que ja havia vist el xou a Barcelona en envelat i havia decidit repetir l'experiència amb la família a Palma. Unes grades massa allunyades de l'escenari i una platea desaprofitada i amb poques cadires varen fer que fossin menys els espectadors que s'endinsessin en la màgia del circ de Guy Laliberté. Marga seia força a prop de l'escenari i, a la mitja part, explicava -emocionada- com havia gaudit de "tots els detalls del vestuari i el maquillatge". Era el primer cop que la palmesana veia el Cirque du Soleil i el considerà" impressionant".

Fantasia acrobàtica

Res més, però, eclipsà la il·lusió que es va crear al Palma Arena, amb la màgia que desprenien els cossos flexibles dels acròbates sobre els trapezis i la música en directe composta per René Dupéré vint anys enrere. El xou, que començà amb un circense Mesdames et monsieurs, bienvenus au Cirque du Soleil , desplegà al llarg de dues hores els números més clàssics de l'emblemàtic Alegria . La dansa dels ganivets de foc amb sons tribals i l'elegància de l'acròbata de les cintes, que recordava que molts dels professionals provenen de formació esportista -no artística, com molts pensen- van arrencar l'aplaudiment de la graderia, que va assolir un ple gairebé absolut. Brillant també el paper dels saltimbanquis en sintonia perfecta amb els pizzicatos de la partitura dels músics, i el número de les bessones mongoles contorsionistes que transformaren el mallot daurat en una segona pell.

Humor circense

La nota humorística la posà la parella de clowns -per cert, un alacantí i un murcià-, l'actuació dels quals donava un descans als sistemes cardiorespiratoris dels assistents. Com un matrimoni mal avingut, el tàndem arrencà la riallada fins del més seriós. "Els llatins riem de tot", deien entre bambolines ambdós. Les intervencions dels pallassos però, no foren del gust de tothom. Katie és alemanya i està passant uns dies de vacances a Mallorca. "A mi no m'agraden gens els clowns , però als meus fills sí, així que compensa", contava. També aquí la llunyania de l'escenari i l'amplitud de l'espai condicioren la comprensió dels números de l'espectacle. Un Cirque sense envelat no és un Cirque.