PREMIS GAUDÍ, LA POLÈMICA
Cultura 03/02/2013

Cinema i catalanitat: un debat sense tancar

Xavi Serra
4 min
DUES MARES DE PEL·LÍCULA 
 01. Naomi Watts i Tom Holland, mare i fill a Lo imposible.  02. Maribel Verdú, la madrastra malvada de Blancaneu.

BARCELONA"Som un país divertit", resumia el president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, respecte al fet que el film mut Blancaneu estigui nominat com a millor pel·lícula en llengua catalana. Divertida o no, la nominació de Blancaneu en aquesta categoria ha reobert la discussió al voltant de la definició del cinema català, un debat en què existeixen diferents veus i opinions en la indústria del cinema, com en qualsevol sector cultural.

També ha sobtat l'absència (obligada) de Lo imposible en la categoria de millor pel·lícula. Tot i que el director Juan Antonio Bayona i part de l'equip tècnic estiguin nominats, la pel·lícula no és elegible per no complir els requisits exigits per l'Acadèmia, que el seu president explica en aquestes pàgines. Però per alguns és estrany que una pel·lícula dirigida per un català amb una part significativa de l'equip catalana no pugui estar nominada com a millor pel·lícula -en qualsevol llengua- i que un film mut ambientat a Andalusia i dirigit per un basc estigui nominat a millor pel·lícula en llengua catalana.

Ser o no ser català

Els criteris per acotar la definició de 'cinema català' són polèmics

Unes setmanes abans de la gala dels Gaudí, Mediapro va retirar dels premis la pel·lícula Pepe & Rubianes , nominada com a millor documental. El director general de la productora més gran de Catalunya, Jaume Roures, té un petit historial de desacords amb l'Acadèmia que va començar el 2009, quan la producció de Mediapro Camino no va poder ser nominada com a millor pel·lícula en llengua no catalana per no complir els criteris exigits, i es va endur finalment el premi a la millor pel·lícula europea. "Una pel·lícula catalana hauria de ser una pel·lícula produïda per productors catalans i prou", afirma rotund Roures.

L'Acadèmia va corregir les seves bases a partir d'aquell cas, però el debat continua obert. "De vegades s'accepten com a catalanes pel·lícules en què tot l'equip és de fora i que es filmen en un país estranger -admet el director de càsting Pep Armengol, membre de la junta de l'Acadèmia-. És una discussió que cal fer i que segur que s'obrirà de cara al futur". Roures és més contundent: "Que algú d'aquí posi quatre duros en una producció estrangera no vol dir que s'hagi de considerar catalana. Amb aquestes polítiques el que es vol és inflar el globus del cinema català. I sense treure mèrits a ningú, això s'ha de relativitzar".

En el cas de Lo imposible , Armengol admet que "pensant amb el cor" la junta hauria estat encantada de nominar la cinta com a millor pel·lícula, però "reglamentació en mà" no era possible, perquè la producció del film no és catalana. "Ens cou, sobretot perquè tot i ser una producció internacional, Bayona ha comptat amb el seu equip català de sempre, un gest que diu molt a favor de la nostra indústria".

La qüestió lingüística

Dues categories en funció de la llengua: un assumpte "complex"

L'existència de dos premis a la millor pel·lícula en funció de la llengua no és un fet gaire habitual. Si examinem algunes cinematografies de països amb una realitat lingüística plural, trobem que els Magritte de la Bèlgica francòfona donen un premi a la millor pel·lícula -cenyit a les produccions francòfones- i un altre a la millor coproducció flamenca; per la seva banda, els Genies canadencs no distingeixen entre films en anglès o francès. "Tenir dos premis en funció de la llengua és un assumpte complex pel qual fins i tot hem tingut baixes a l'Acadèmia -diu Armengol-. Però s'ha d'entendre que premiar una pel·lícula en versió original catalana no va en contra de ningú. Al revés: és el nostre fet distintiu i n'hem d'estar orgullosos".

Versions molt originals L'Acadèmia accepta la versió que reconeix la Generalitat

L'Acadèmia trasllada la responsabilitat de qualificar la versió d'una pel·lícula a les institucions. "Per no entrar en debats, subscrivim la catalogació de la Generalitat", revela Armengol. El departament de Cultura, per la seva banda, cataloga en funció del que diu el productor. En el cas de l'última guanyadora del Gaudí al millor film en català, Eva , rodat en versió catalana i castellana, el productor va inscriure la cinta com a catalana i va optar a un ajut especial. El cas de Blancaneu és especial: la cinta podia ser inscrita en català perquè la llei del cinema reconeix qualsevol obra "parlada, narrada o amb cartel·les" en català. A diferència d' Eva , que va complir una quota d'exhibició en català, Blancaneu només es va projectar en català al Liceu (davant de les autoritats) i al cinema Diagonal Mar. Però en no rebre cap ajut de la Generalitat no s'havia d'ajustar a cap quota d'exhibició. El productor de Blancaneu , Ibon Cormenzana, veu "normal" escollir la versió original catalana. "La productora és catalana, a l'oficina parlem en català, amb les meves filles parlo català i jo sóc basc -diu-. A més, les bones històries no entenen d'idiomes".

Armengol entén que tot plegat planteja un debat a l'Acadèmia. "¿Ens acollim a la catalogació oficial o seguim el nostre criteri propi? -reflexiona-. El cas de Blancaneu és anecdòtic, perquè no passa cada dia que s'estreni una pel·lícula muda, però és fàcil que en la pròxima junta es tracti la qüestió i es replantegi la postura de l'Acadèmia".

stats