Publicitat
Publicitat

Cinc mil cossos vibren amb Manel i Antònia Font

Pau Debon s'afegí a Manel per intrerpretar Ai, Dolors

Porreres va acollir anit els esperadíssims espectacles dels dos grups més rellevants de l'indie-pop en català. Encengueren la revetla els telorners, el grup mallorquí de folk Boc, que va injectar als primers assistents una dosi inicial de ritme i de bauxa. I passada la mitjanit, amb el parc de n'Hereveta ja ple, arrancaren els Manel amb Vés, bruixot! , tema de l'àlbum Atletes, baixin de l'escenari , publicat l'abril passat.

La presentació d'aquest treball continuà amb els directes d'Ai, Yoko , Ja era fort , A veure què en fem i fins a nou temes recents. Malgrat que algun problema al micròfon de Guillem Gisbert impedia una bona transmissió de la seva veu, no impedia el gaudi del públic, molt sintonitzat amb el grup i el tarannà de cada tema. També perquè es combinaren molt bé els ritmes llargs i els curts i, sobretot, les cançons noves i les més conegudes.

Plegats

Així la gent es balancejava amb Quin dia feia, amics , escoltava atentament la delicada Història d'un soldadet , corejava Gent normal o saltava alegrement amb Boomerang i Teresa Rampell . Un moment molt esperat de la nit, la hipotètica coincidència de Manel i Antònia Font a l'escenari, es concretà quan Pau Debon s'afegí als barcelonins per interpretar Ai, Dolors , que fou molt celebrada pel públic.

Un altre cop "sols", els Manel mantingueren les revolucions altes amb la marxosa Un directiu em va acomiadar , entusiasmaren amb En la que el Bernat se't troba i provocaren l'èxtasi col·lectiu amb el seu tema més conegut, El mar , que posava punt final a la seva actuació. Poc després saltaven a la palestra els Antònia Font molt enèrgics, amb el mode revetla i el micròfon corregit, i sonaven de meravella Darrere una revista i Love song en la veu d'un somrient Pau Debon. Wa yeah féu esclatar el ball i la banda continuà amb un recorregut per les microcançons del seu darrer disc, Vostè és aquí . S'ho passaven bé, els Antònia Font, amb Sol de taronges , Nous partons pour la France i Santa Claus, i anaren elevant el to intercalant-hi temes antics com Multicinemes , Tristesa , Boreal i Sospitosos , que el públic corejava amb un fervor fabulós.

Vaga a les escoles

Pau Debon va obrir un parèntesi per demanar el suport dels assisstents a la vaga indefinida de docents, prevista per a l'inici del proper curs, i tot seguit, amb temes tan emblemàtics com Clint Eastwood , Armando Rampas , Robot innocent , Me sobren paraules i Alpinistes samurais , la banda va acabar d'instal·lar l'audiència en una vibració festiva que culminà amb Calgary 88 amb el públic de nou extasiat.