Ciència-ficció ‘made in Bolivia’

BarcelonaÉs un dels autors bolivians amb més projecció internacional. Edmundo Paz Soldán va començar a escriure sobre la ciutat de Cochabamba -on va néixer el 1967- mentre estudiava relacions internacionals a Buenos Aires. “Va ser després d’una entrevista amb José Donoso, en què em va dir que escriure és reescriure, que vaig començar a treballar els textos que havia anat fent durant l’adolescència -recorda-. Vaig publicar aviat, primer un llibre de relats als 23 anys, 'Las máscaras de la nada', i als 25 la novel·la 'Días de papel'. Eren versions del que m’agradava llegir. Hi faig picades d’ullet a Cortázar, Borges, Onetti i fins i tot a 'Lolita' de Nabokov”.

L’escriptor considera que el seu primer llibre “de debò” és 'Río fugitivo' (1998), en què s’aproximava al dia a dia dels alumnes d’un col·legi privat i catòlic de Cochabamba. “Vaig continuar escrivint sobre el meu país fins que vaig considerar que se m’esgotava el tema -admet-. Llavors ja feia temps que impartia classes de literatura llatinoamericana a la Universitat de Cornell i vaig decidir ambientar un llibre als Estats Units”.

De la violència al futur

Des de 'Río fugitivo', que Libros del Asteroide va reeditar el 2008, Paz Soldán havia publicat quatre novel·les i dos llibres de contes més. “A 'Los vivos y los muertos' (Alfaguara, 2009) vaig voler explicar la violència en la societat nord-americana -diu-. Em va cridar l’atenció que en un lloc amb una qualitat de vida tan alta hi hagi massacres gairebé cada setmana. En aquest primer llibre em vaig fixar en els instituts. A 'Norte' (2011) vaig parlar de la relació entre violència i immigració a partir de la figura d’un assassí en sèrie, un artista que passava més de mitja vida en un hospital psiquiàtric i una noia que feia una versió en còmic del conte 'Luvina', de Juan Rulfo”. Hi havia un detall important: l’adaptació de la noia estava plena de zombis. “Potser era un avís del que faria a continuació -explica-. El meu tercer llibre sobre els Estats Units havia de ser sobre la violència imperial. Em va ser impossible quedar-me al món real i a poc a poc vaig anar imaginant el lloc on ambientaria 'Iris' (Alfaguara, 2014)”.

Va ser la primera aproximació a la ciència-ficció, en la qual s’emportava els lectors fins a una “regió tòxica”, ocupada per un corrupte sistema de poder i on es prepara una insurrecció. “L’escriptor William Gibson deia: «El futur ja ha arribat, però encara no es distribueix d’una manera uniforme». Em va semblar que el que jo podia fer era escriure un llibre on portés fins al límit les diferències que tenim actualment, on hi hagués un ressorgiment dels fonamentalismes, on es busqués l’evasió, i les forces armades tinguessin un paper notable”.

Aquest mateix món fosc i desesperançat és el que l’escriptor rescata a 'Las visiones', el seu últim llibre de relats, que apareix a Páginas de Espuma, una editorial madrilenya creada el 1999 i especialitzada a publicar narrativa breu. El volum reprèn l’univers d’'Iris' a partir de 14 històries que combinen personatges afins al règim i d’altres d’insurrectes, nenes capaces de fer petits miracles i joves que busquen l’alienació a partir de la ingestió de swits, paraula amb què Paz Soldán fa referència a les pastilles. “'Las visiones' es pot llegir independentment de la novel·la i accentua la presència mítica”, diu. L’autor té raó quan destaca els elements llegendaris de les narracions: en comptes de viatjar cap al futur, proposen excursions al·lucinants cap a una dimensió en què les creences tenen un poder remarcable. “M’aproximo a diverses comunitats d’habitants que comparteixen la utopia del retrobament -explica-. Poc o molt tots els personatges creuen que podran reconstruir aquell món trencat en què els ha tocat viure”.

Dos dels autors de capçalera d’Edmundo Paz Soldán han sigut Aldous Huxley i Philip K. Dick. “El món que he inventat és tan hostil que hi ha poca gent que pugui enfrontar-s’hi sense cap tipus de suplement -admet-. Hi ha la religió, que és una bona manera d’enfrontar-te al que desconeixes, i també les drogues, que et permeten escapar temporalment”. Una de les particularitats dels dos llibres del bolivià és el llenguatge, que combina expressions de l’'spanglish', el neerlandès, l’alemany, el xinès i fins i tot el quítxua. Aquesta nova llengua global, carregada d’estrangerismes i expressions estranyes, es llegeix sorprenentment bé.

Cinc autors del país

Nataniel Aguirre

El crític Marcelino Menéndez Pelayo considerava 'Juan de la Rosa', de Nataniel Aguirre (1843-1888), com la millor novel·la llatinoamericana del segle XIX. Publicada el 1884, explica la vida d’un veterà coronel de la guerra d’independència boliviana (1809-1825). Aguirre també va escriure teatre, poesia i l’assaig històric 'El libertador', sobre el militar Simón Bolívar.

Adela Zamudio

Pionera del feminisme a Bolívia, Adela Zamudio (1854-1928) va publicar tres llibres: 'Ensayos poéticos' (1887), la novel·la 'Íntimas' (1913) i els poemes de 'Ráfagas' (1913). Va deixar una abundant obra inèdita, publicada a títol pòstum. “Permitidme que me asombre / con sólo saber firmar / puede votar un idiota, / porqué es hombre”, va escriure a Nacer hombre.

Franz Tamayo

Considerat un dels grans representants del modernisme poètic, Franz Tamayo (1879-1956) va combinar l’escriptura amb l’exercici polític i diplomàtic. Autor “solitari, aïllat a la seva torre d’ivori, indiferent a l’èxit fàcil o a l’elogi convencional” –segons recordava l’escriptor Enrique Finot–, Tamayo va publicar 'Odas' (1898) i 'Los nuevos rubayat' (1927).

Giovanna Rivero

En el panorama actual, a més d’Edmundo Paz Soldán destaca la veu de Giovanna Rivero. Nascuda el 1972, ha publicat novel·les com 'Las camaleonas' (2001), 'Helena' 2022 (2011) i '98 segundos sin sombra' (2014). És coneguda també per la narrativa breu, aplegada a 'Las bestias' (1997) i 'La dueña de nuestros sueños' (2004). Escriu articles i és professora universitària.

Rodrigo Hasbún

Ha sigut traduït a una desena de llengües i va ser escollit el 2010 per la revista Granta com un dels 22 millors escriptors en llengua castellana menors de 35 anys. Entre els llibres de Rodrigo Hasbún hi ha els contes de 'Los días más felices' (2011) i la novel·la 'Los afectos' (2015). L’escriptor, que manté una gran amistat amb Paz Soldán, viu a Toronto.