POLÍTICA CULTURAL
Cultura 11/03/2011

El Cercle de Cultura tampoc vol retallades

El Cercle de Cultura s'uneix a les veus que s'han manifestat en contra de les tisorades a la cultura. Per resoldre el "dèficit crònic" que pateix un sector "menystingut", l'ens planteja un conjunt de mesures.

Sílvia Marimon
3 min

Barcelona.La cultura bull. No fa ni un mes que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar que la Generalitat reduiria les seves aportacions als grans equipaments entre un 15 i un 10%. Des d'aleshores li han plogut els manifestos des de tots els àmbits. La queixa és unànime: no es pot retallar el que ja està molt retallat. El pressupost de cultura no arriba ni a l'1%, una xifra que dista molt de la d'altres països i regions europees. L'últim a fer pública una llarga llista de propostes per resoldre "el dèficit crònic" que pateix un sector "menystingut" ha estat el Cercle de Cultura. Amb el nom de Manifest a favor de l'excepció cultural , l'entitat que va ajudar a impulsar Mascarell i de la qual encara és soci reclama un nou marc jurídic i econòmic. "No podem plantejar la cultura com els nostres avis noucentistes", deixa caure l'economista Xavier Marcé, un dels vocals del Cercle.

Els que han elaborat el manifest, entre els quals destaquen l'editor Pere Vicens, el president de Focus -Daniel Martínez- i l'escriptor Xavier Bru de Sala, no estan d'acord que es faci una "reducció sobre la reducció". "El Cercle vol manifestar la seva satisfacció per l'encertat nomenament d'un conseller del departament de Cultura que reuneix les condicions desitjades -exposa el text-. Amb la mateixa contundència, no podem manifestar similar satisfacció respecte als recursos econòmics que el Govern destina a la cultura". Una de freda i una de calenta. Aquest és el seu full de ruta.

1. Canvi de mentalitat i més independència de la conjuntura política i econòmica

"La cultura ha estat massa condicionada per la vida política, hi ha hagut un excés de curtterminisme", diu un dels vocals del Cercle, l'economista Ezequiel Baró. En opinió de Baró, la cultura no s'ha de considerar un "luxe, sinó una necessitat". En el moment que les empreses en siguin conscients, "alguna cosa canviarà". Una altra qüestió a assumir és que la cultura no només necessita recursos econòmics sinó que també en pot generar.

2. Una llei de finançament privat de la cultura a escala catalana

A Espanya els incentius fiscals són molt pocs i la legislació és molt restrictiva. Amb uns incentius fiscals al voltant del 30 i el 35% el mecenatge és poc atractiu comparat amb França, on arriben al 60%. El Cercle de Cultura proposa una millora de l'accés al finançament dels agents i "una llei de finançament privat de la cultura que vagi més enllà de la llei de mecenatge, a escala catalana".

3. Una SGAE catalana

El Cercle reclama "la millora del potencial que ofereixen les eines de la propietat intel·lectual". Lamenta que Catalunya no disposi de cap instrument propi: "Pateix d'un diferencial negatiu entre la generació de drets i el rendiment que d'ells retorna a Catalunya (de similars característiques al dèficit fiscal català)".

4. La millora de l'accés als mercats i més col·laboració entre empreses i universitat

Els productes culturals catalans tenen, en opinió del Cercle de Cultura, "poca visibilitat" i encara menys oportunitats. Aquesta és "una llosa que té una repercussió molt negativa" en uns mercats en què els grans operadors exerceixen un domini oligopolístic. També reivindica més col·laboració entre empreses i universitat per endegar grans projectes.

5. El departament de Cultura hauria de tenir una informació més precisa

Sense una informació precisa del sector, tant estadística com comptable i administrativa, que en aquests moments no es té, no es poden decidir quines han de ser les prioritats culturals del país, conclou el Cercle.

stats