Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Josep Maria Casasús fa una antologia de quinze articles emblemàtics

Cent anys de periodisme català

Periodista, professor i assagista, Josep Maria Casasús (Barcelona, 1944) ha dedicat bona part de la vida a consumir premsa i divulgar-la, ja sigui a través d'articles, de cursos o d'assaigs. A Periodisme català que ha fet història (Proa, 1996) va proposar "un cànon del periodisme català resumit en 85 articles". Ara, quinze anys després, s'ha proposat un altre repte: "He fet un esforç de concentració amb la voluntat de mostrar només una quinzena d'articles que han focalitzat l'opinió pública durant els últims cent anys -diu-. La selecció no ha estat en funció dels meus gustos literaris ni tampoc perquè tingui una afinitat ideològica amb els autors que hi apareixen. Tots els textos que apareixen a Crònica d'un país han marcat la memòria personal o compartida. En alguns casos van fer un soroll que ja s'ha esvaït; en d'altres, encara són recordats".

El text que obre el llibre, La ciutat del perdó , de Joan Maragall, és doblement excepcional: per una banda, per la defensa aferrissada de la no execució del pedagog Ferrer i Guàrdia -empresonat després de la Setmana Tràgica de 1909- i la crítica a la covardia de la burgesia catalana; per l'altra, perquè és un text emblemàtic que, tot i no arribar a ser publicat, va ser objecte de polèmica.

A partir de l'article maragallià, Casasús recorda uns quants exemples de periodisme de denúncia que travessen tot el segle XX -de les declaracions de l'abat Escarré (1963) fins a l'editorial que van publicar dotze diaris catalans el 26 de novembre del 2009-, repassa cinc articles profètics -destaquen els de Gaziel, Lluís Serrahima i Josep Maria de Sagarra- i s'apropa al reporterisme vivencial del primer Carles Sentís i el columnisme incendiari de Félix de Azúa, que va equiparar Barcelona amb el Titanic (després de xocar amb l'iceberg).