“Celebrar els 30 anys de Sopa de Cabra és com tornar amb la teva exparella”

PalmaQuedam amb Gerard Quintana i Josep Thió al Museu de la Jugueta de Palma. Un arribat des d’Eivissa i l’altre des de Girona i també ens rep un altre company, músic: Pau Debon. Els dos membres de Sopa li recomanen “fer una gira de tornada dels Antònia Font”. Pau somriu: “Encara no n’és el moment”.

Amb 30 anys les cançons que han quedat en l’imaginari de diverses generacions que han seguit els Sopa de Cabra, -aquells que eren nins quan varen començar, els que eren joves, els de la seva edat, els joves d’ara...- són moltes. Tot i així, segons Quintana “el pes de la referència no ens pesa, no tenim fans histèrics com els que veig a Eivissa darrera de Messi o altres músics, és gent amb la qual estam en sintonia i amb els quals omplim les ments i eixamplam els límits”.

El clàssic de l’estiu

El divendres 12 d’agost tinrà lloc el tradicional concert de Porreres, que ja es considera un clàssic de l’estiu. Enguany hi actuaran Marcel Cranc i els Sopa de Cabra en la que es preveu que sigui la darrera de les actuacions d’aquesta nova etapa que ha duit als de Girona a publicar un nou disc després de 14 anys de silenci discogràfic, i a fer una nova gira de concerts. El grup ha preparat un repertori antològic per al concert de Porreres, amb un repertori en el qual no faltarà cap dels grans èxits de la banda, i que servirà per celebrar els trenta anys de Sopa de Cabra dalt dels escenaris. I és que, segons Thió, “fer el repertori ens ha costat, resumir la trajectòria en 20 o 30 temes no és feina fàcil quan se n’han enregistrat més de 120. Perquè us feu una idea, fins i tot vaig entrar a l’Spotify i al cercador hi vaig introduir Sopa de Cabra. Em sortiren 10 temes de referència, i vaig pensar: aquests els hem de fer segur”. “De mitjana els grups de pop o rock solen durar uns 5 anys plegats”, comenta Gerard Quintana, “amb els Sopa de Cabra en portem 30, d’anys, tot un rècord. I malgrat l’aturada de 14 anys, el retrobament ha estat especial, és com tornar amb la teva exparella, estam en una fase expansiva”, esmenta el cantant.

Records

Els Sopa de Cabra han recordat les seves actuacions a Mallorca: l’any 1989 feren el seu primer concert a Llucmajor, i també recorden amb emoció el concert de l’any 1990 a Sineu, “el públic mallorquí és entusiasta. El veus somriure, estar content, sempre ens han respost molt bé i no ho deim per quedar bé, perquè els de Girona són molt més avorrits”.

Segons Quintana “el temps és un aliat, no hi ha res millor que fer anys, tens menys neguits i menys pors. És com si pujàssiu a una muntanya: al principi corres, no et canses, escales amb més força, però quan ja ets a dalt hi ha més bones vistes, et canses més, però l’esforç és menys”. Els Sopa de Cabra han vist com evolucionava la música aquests darrers trenta anys, des dels suports de la música, “hem enregistrat en casset, vinil, cd..., en la manera de consumir la música, en el públic, etc.”. Segons Quintana, “la música cada vegada es considera menys cultura, a diferència del teatre o la dansa, que sí que s’hi considerne. Pagues una entrada per veure una actuació, en canvi, la música de cada vegada és més de franc i a la gent li costa pagar una entrada per una actuació que pot veure gratuïtament a una plaça. Ara la música o és a festivals o a festes de poble”.

Concert festiu

Reservau-vos la veu, perquè el 12 d’agost al parc de n’Hereveta de Porreres els Sopa de Cabra faran un repàs de la seva carrera en un entorn de revetlla més estiuenc, “més que no pas els concerts que farem a partir de l’octubre a teatres”. I serà l’avantsala de la gira 30 anys, 3 ciutats que farem a Barcelona, Madrid i París com a actuacions antològiques dels trenta anys.

Gerard Quintana, fidel a Eivissa malgrat tot

Gerard Quintana continua tenint la seva residència habitual a Eivissa, des d’on es trasllada allà on tingui la feina.

El cantant veu esvaït l’espai de l’illa “aviat no hi cabrem, aquest estiu hi ha una gran quantitat de turistes que es concentren a determinats punts de l’illa que ni tan sols pots trepitjar”. L’aigua, però, és un dels problemes més greus “fa massa anys que a casa tenim una aigua que no és potable i els recursos hídrics s’han esgotat, ara sembla que és un tema que, per sort, les institucions eivissenques volen arreglar”.

“Som i em sent eivissenc i m’hi respecten, crec que som un afortunat”, conclou Quintana.