Publicitat
Publicitat

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Els Catarres: "El disc ja el pirategem nosaltres"

Descàrregues "No es pot tractar de criminals els que es baixen discos" Proximitat "L'escena està plena de músics altius" Popularitat "Anem pel carrer i no ens coneix ningú" Llengua "No farem el típic disc en castellà. No sabem parlar-lo"

Dimarts surt a la venda Cançons 2011, el primer àlbum físic del trio pop-folk Els Catarres, una de les sensacions musicals de la temporada gràcies al hit de Jenifer. Èric Vergés (veu i guitarra), Joan Riera-Prats (bombo i acordió) i Roser Cruells (contrabaix) parlen del nou disc, de la choni de Castefa i de Jordi Pujol.

Per principis, la vostra música es pot descarregar gratis des de la vostra web. Per què us heu decidit a treure un disc en format físic?

Joan Riera-Prats: Al llarg de la gira molta gent ens demanava un disc físic, així que hem decidit, ara que teníem una mica de diners estalviats, gravar cinc temes més i treure'n un. Perquè el disc arribi a tot arreu vam signar amb Discmedi.

Èric Vergés: Les cançons noves seran a la web el mateix dia que surti el disc, dimarts.

Què els sembla, al segell, que el disc es pugui descarregar gratis?

È.V.: Ha costat trobar una discogràfica que s'hi avingués, però és cosa de canviar el xip: la gent no piratejarà el disc perquè ja ho fem nosaltres. A més, per al segell ha estat una inversió mínima perquè les cançons ja estaven pagades, les hem pagat nosaltres i ells només han hagut de fer la inversió en el CD.

Però vosaltres esteu en contra de la indústria discogràfica?

J.R.P.: No és tant que estiguem en contra de la indústria discogràfica com en contra d'algunes de les pràctiques d'aquesta indústria, com tractar les persones que es descarreguen música per internet de criminals, acusar-les de tots els mals de la indústria i fer pagar cànons injustos.

È.V.: No és veritat que es mori la música: cada cop hi ha més grups i més festivals. Però el que sí que es mor és el sistema vigent fins ara.

El disc surt en una edició de 5.000 exemplars amb portades personalitzades a mà per vosaltres. Per què?

J.R.V.: Ja que estem competint contra les cançons regalades, hem intentat que el disc tingui un valor afegit. Cada portada està feta a mà per nosaltres, cada exemplar és únic.

Us heu penedit de la idea?

J.R.V.: Quan en portàvem 3.000, una mica.

Roser Cruells: Ens hi vam passar unes vint hores.

El disc inclou les vuit cançons que es podien descarregar de la vostra web fins ara i cinc de noves. Com són els temes nous?

È.V.: Són cançons que ja tocàvem, la gent que ha vingut als concerts les coneixerà. Segueixen la mateixa línia, són cançons alegres i divertides i poca cosa més, Catarres en estat pur, sense floritures.

Teniu concert gairebé cada dia.

J.R.V.: Tocar en directe és la raó de ser d'un músic.

È.V.:És la gràcia. Com que toquem tant, el mes que vam parar perquè estava afònic es va fer molt llarg. Ara vaig a classes de veu, perquè amb això no es pot fer broma. El primer dia de classe em van dir que ho feia tot malament. Ara intento prendre-m'ho més seriosament. Cada vegada anem fent les coses una mica més ben fetes, abans ho fèiem tot una mica a la babalà.

Us heu anat professionalitzant?

J.R.V.: Cap dels tres no es considera músic. La Roser és l'única que ha fet classes del seu instrument. Hi ha molts músics superbons que no poden viure d'això, i nosaltres, tot i que ens dediquem a això professionalment i que tenim moltes taules, no som músics.

R.C.: A mi em feia una mica de vergonya, al principi, perquè només fa un any que toco el contrabaix i ja estic fent concerts i vivint d'això. I hi ha gent que fa vint anys que toca, que ha estudiat una carrera, i que no es pot guanyar la vida tocant.

Per què creieu que heu connectat tant amb el públic?

J.R.V.: Per això, perquè no tenim gaires pretensions. Perquè busquem la proximitat amb el públic als concerts. I això la gent ho agraeix, perquè l'escena està plena de músics altius. I el contacte a través de les xarxes socials ajuda. És part de la feina, una cosa que hem de fer perquè la gent ho agraeix.

Com porteu la popularitat?

È.V.: Crec que no l'hem assimilat. Fem com els burros, només mirar endavant, no fos cas que ens maregéssim. Vivim el dia a dia. No volem pensar que ja hem triomfat i que ja ens podem relaxar perquè això qualsevol dia s'acaba. Ens encanta que la gent ens mostri afecte, però no volem pensar que ja ho tenim tot fet. Tampoc em sento famós, vaig pel carrer i no em coneix ningú.

Esteu farts de la Jenifer ?

R.C.: Farts no n'estem. Ens acompanya des del principi i és gràcies a ella que la gent ens ha conegut. La toquem cada setmana 8.000 vegades i ens continua agradant molt.

È.V.: Se n'han fet mil versions. Sempre hi ha algú que ens demana la música i la lletra perquè es casa la seva cosina i en vol fer una versió.

J.R.V.: I això és guai, perquè vol dir que la gent se la fa seva.

Com va anar la trobada amb Jordi Pujol?

È.V.: Ens van trucar per si volíem anar a parlar amb ell, a fer un cafè, i ens va dir que li feia gràcia la cançó. Sobretot va parlar ell, però és que què li podem d'explicar, nosaltres, a una persona com Jordi Pujol?

J.R.V.: Ens va donar les gràcies per cantar en català.

Que Jordi Pujol us agraeixi que canteu en català us fa un símbol?

È.V.: No fem política amb les cançons i no ens sentim cap símbol de catalanitat, això és molt perillós.

J.R.V.: Som catalans i ens estimem Catalunya i la nostra llengua, però ser un símbol és massa pressió. Fem cançons per passar-ho bé. Ara bé, sempre cantarem en català. No farem el típic disc en castellà.

R.C.: Sí, sobretot perquè tampoc sabem parlar-lo.