Carmen Machi embogeix de vanitat al Teatre Goya

BarcelonaEspanya, 2037. La Unió Europea s’ha dissolt i el continent viu una crisi financera global. Pueblo en Pie, un nou partit polític, arriba a la Moncloa i pren una decisió radical per eixugar el brutal deute del país: vendre Las Meninas de Velázquez a un magnat del petroli. La autora de Las Meninas, que es representarà al Teatre Goya del 22 d’abril al 4 de juny, parteix d’aquesta premissa per parlar de la relació que ha de tenir un estat amb el seu patrimoni, però també del lloc que ocupa la figura de l’artista en la nostra societat, a través de la història de sor Ángeles, una monja experta en còpies d’art contractada pel Prado per fer una rèplica del quadre per substituir l’original al museu. Un encàrrec senzill que provocarà en el personatge una transformació progressiva. “En el moment que s’adona que ella pot estampar la firma en el quadre, se li’n va el cap”, explica Carmen Machi, que interpreta la monja en el seu retorn al Goya després de l’èxit de Juicio a una zorra. “La vanitat pot jugar a favor teu quan la saps gestionar, perquè et dona seguretat. El problema és que sor Ángeles creu que l’orgull és una debilitat i això la fa entrar en crisi”.

La autora de Las Meninas, que s’estrena a Barcelona abans de passar per Madrid, és una coproducció del Goya amb el Centro Dramático Nacional que dirigeix el dramaturg Ernesto Caballero, també autor de l’obra. “La transformació de la monja d’humil artesana a performer mediàtica representa el nou paradigma de la modernitat segons el qual és més important ser un mateix que ser feliç -diu Caballero-. Però de vegades, quan no la saps domesticar, la subjectivitat produeix monstres”. El repartiment d’aquesta “sàtira distòpica”, com la defineix Caballero, el completen Mireia Aixalà com la directora del museu (“és militant de Pueblo en Pie, però té un conflicte amb la venda del quadre perquè realment estima l’art”, diu l’actriu) i Francisco Reyes, que encarna un vigilant del museu que funciona com a figura temptadora, quasi demoníaca, que desperta en la monja la consciència d’artista.

“L’hàbit fa la monja”

“És cert que l’hàbit fa el monjo o, en aquest cas, la monja -confessa Machi-. El vestuari ja et dona una certa pau i serenor”. “Vaig triar que el personatge fos monja perquè és una figura que representa la innocència sense vanitat”, afegeix Caballero. “En aquest sentit, Las Meninas també té un pes simbòlic: Velázquez és el primer pintor que s’inscriu en l’obra per reivindicar-se -continua-. És una de les primeres pintures que reflexionen sobre l’acte de pintar”. Caballero no s’atreveix a imaginar si un govern podria arribar a vendre Las Meninas. “Però al ritme que van les coses, ens hem afanyat a estrenar-la perquè no es quedi obsoleta”, riu Machi.