Cultura 16/08/2017

Carlos Acosta: “No sabia ni què era el ballet”

La jove companyia d’aquest ballarí cubà debuta a la cloenda del Festival de Peralada

Marta Terrasa
3 min
Carlos acosta: “no sabia ni què era el ballet”

Barcelona“No sabia ni què era el ballet -diu Carlos Acosta entre rialles-, i el meu pare em va dir que era allò que ballaven les dones que anaven vestides com els para-sols dels còctels”. Carlos Acosta, nascut a Cuba fa 44 anys, no es va enamorar del ballet a primera vista, ni tan sols va evitar que l’expulsessin de l’escola on estudiava dansa, obligat pel seu pare. Però la seva vida no s’entén fora d’un escenari. El que va ser primer ballarí del Royal Ballet de Londres durant 17 anys va penjar fa dos anys les sabatilles per dedicar-se plenament a Acosta Danza, la seva companyia. Amb seu a l’Havana, està formada per 21 ballarins cubans que provenen del món de la dansa contemporània i del ballet clàssic. “Vaig crear Acosta Danza per deixar un llegat a la dansa, al meu país i, si puc, al món”, explica Acosta. La companyia s’estrena al Festival de Peralada aquesta nit, com a colofó final d’una edició molt marcada per la dansa. Oriol Aguilà, director del Festival de Peralada, confessa que Acosta és un dels artistes que el festival sempre havia “somiat” programar. “Mireu-lo, està en una forma física excepcional! -diu el director-. Però és tan generós que ha decidit fer un pas enrere per donar protagonisme a la companyia”.

Una nit eclèctica

Carlos Acosta s’asseu ben recte, sense recolzar l’esquena a la cadira, somrient i fixant la mirada en els seus interlocutors, mentre admet que la companyia és un pla B, ja que la vida d’un ballarí és “molt curta i limitada”. “Una manera de seguir ballant és fer-ho a través de les coreografies, dels ballarins”, diu el cubà, que assegura que no va crear la companyia per satisfer el seu ego. “Vull que el món de la dansa viatgi a Cuba, portar-hi els millors ballarins, coreògrafs, danses... gràcies a tots els meus anys de feina i contactes. I vull exportar Cuba al món, donar una oportunitat als joves talents i nous coreògrafs”. Una feina que considera “necessària” a Cuba.

El programa d’aquesta nit s’inicia amb El cruce sobre el Niágara, de la coreògrafa Marianela Boán, un dels talents cubans amb més projecció internacional. Memoria, del també cubà Miguel Altunaga, es compon d’un solo interpretat pel mateix Carlos Acosta; Faun, de l’aclamat Sidi Larbi Cherkaoui, tanca la primera part. La segona part comença amb dos duets, End of time i Anadromous, seguits per Two, ballat per Acosta i un convidat sorpresa. Alrededor no hay nada, amb tota la companyia, és la peça que tanca aquest debut. El d’aquesta nit és un programa que ja perfila l’esperit de la companyia, amb la intenció d’incloure “tot tipus de dansa”. Precisament aquest eclecticisme i la barreja de l’herència folklòrica cubana, així com la integració d’elements urbans, fan que la jove companyia desperti molt d’interès en l’escena. “Després del debut a Peralada, tenim prevista una gira pel Regne Unit”, explica el director cubà. Al setembre obre les portes també l’acadèmia d’Acosta Danza, on deu ballarins cubans -i posteriorment de tot el món- formaran la que seria La Masiade la companyia.

Acosta reconeix com a clau el suport de l’estat cubà, que ha posat “Acosta Danza com una prioritat”. “Em satisfà saber que els ballarins cubans, que són els primers de molts ballets arreu del món, ara podran treballar a Cuba, guanyar-s’hi la vida i sortir de gira”. Carlos Acosta, el primer ballarí del Royal Ballet de Londres, en realitat s’escapava de l’escola per ballar breakdance al barri de Los Pinos amb un radiocasset gegant. Era el més jove d’onze germans i va aconseguir que l’admetessin en una escola de dansa d’un poblet després d’haver sigut expulsat d’una altra per haver-los deixats penjats en una actuació. No va ser fins que va veure un recital al Ballet Nacional de Cuba que va apreciar “el costat esportiu” de la dansa i des de llavors s’hi va “enganxar” per sempre. La resta és només la història que tots coneixem: la d’un dels ballarins més cèlebres.

stats