Carlos Santana, nit de rock xamànic a Cap Roig

Cap RoigFaltava un minut per a les deu del vespre quan en una gran pantalla de vídeo es van començar a veure imatges d'arxiu del festival de Woodstock del 1969. Era l'actuació, ja mítica, que va posar Carlos Santana en el mapa musical i el va conduir a ser un dels grans tòtems de la música popular amb el seu llavors revolucionari rock d'arrels afrollatines. Un espectador amb cabells blancs uniformat amb una samarreta blau cel del mestre comença a ballar enèrgicament a la zona més elevada de tribuna. Es veuen imatges dels assistents d'aquell festival rebolcant-se pel fang i movent-se com posseïts mentre el guitarrista d'origen mexicà ensenyava al món la seva poció màgica musical amb aires xamànics, contagiosa i hipnotitzant. Llavors a l'escenari de Calella de Palafrugell apareix el Santana actual, amb 69 anys, i la seva banda –un octet, amb triple dosi de percussió, liderat per la bateria Cindy Blackman–, i durant uns minuts dialoguen passat i present al ritme de l'emblemàtic 'Soul sacrifice', que es va allargar fins a deu minuts. Va ser una intensa dosi de rock llatí marca de la casa, on no van faltar els seus eterns solos i puntejats aguts i melòdics. Cap Roig, encara assegut, als antípodes del fang, va ovacionar disposat a submergir-se durant dues hores llargues de concert. Feia més d'una dècada que el mexicà no visitava els escenaris catalans i les entrades es van esgotar ràpidament.

El músic també va oferir alguna mostra del seu últim disc, 'Santana IV' (2016), amb el qual precisament ha volgut recuperar el seu so dels anys 70. Amb l'ajuda dels vocalistes Andy Vargas i Ray Greene –el primer aportava el toc llatí, i el segon, el toc soul– van sonar de forma rotunda 'Love makes the world go round' i 'Freedom in your mind'. A continuació, 'Gypsy woman', de Curtis Mayfiled, que va rematar amb el 'No woman no cry', de Bob Marley, van servir perquè Santana entrés amb el pilot automàtic disposat a enllaçar, gairebé sense pausa, 'hits' més comercials com 'Maria Maria' o la balada 'Samba pa ti'. Tot i que la fúria i el ritual de Woodstock havien quedat enrere, l'home de les altures continuava entregat en solitari mentre l'auditori es despertava a poc a poc. El punt d'inflexió va venir amb 'Corazón espinado', la col·laboració entre Santana i Maná que va aconseguir aixecar el públic de les cadires amb el mexicà més 'guitar hero' que mai.

L'explosió africana de 'Jimbo' i l'elegant 'boogaloo' d''Evil ways' van mostrar el Santana més espiritual, que va aprofitar una cita musical al 'Love supreme' de John Coltrane per recordar, com un predicador rock, que tots tenim "llum i amor per acabar amb la ignorància d'aquest món". El concert va entrar en una nova zona de confort amb la salsa arrossegada de 'Sácalo', el 'latin jazz' de 'Right on' i 'Black magic woman'. 'Oye como va', de Tito Puente, per sort, va tornar a aixecar el concert abans d'afrontar el bisos amb temes com 'Smooth', que el públic feia tota la vetllada que esperava. Les més de dues mil persones que omplien a vessar l'auditori es van unir per fi a l'home de la samarreta blava, que encara deu estar ballant.