Cultura 04/03/2013

Care Santos rescata la Barcelona napoleònica

'L'aire que respires' reivindica els llibreters a partir de la recerca d'un volum eròtic

J.n.
3 min
Si a l'anterior novel·la es fixava en l'Eixample i el Modernisme, L'aire que respires està ubicada abans de la caiguda de les muralles.

Barcelona.A Care Santos li interessa "connectar els fils entre el passat i el present". Si Habitacions tancades (Destino, 2011) viatjava fins a finals del segle XIX per explicar l'expansió de la Barcelona de l'Eixample i del Modernisme a partir de la descoberta d'un cadàver en un palauet del passeig de Gràcia, L'aire que respires proposa una mirada retrospectiva encara més generosa gràcies a l'herència de la llibreria Palinur. "Entre els centenars de volums, pols i paperassa que el seu pare va anar acumulant al llarg de dècades, la Virgínia descobreix la història de Carlota Guillot, que durant els primers anys del segle XIX, coincidint amb la invasió napoleònica, es va dedicar a buscar un dels tretze llibres eròtics que han desaparegut", explica l'escriptora mataronina, que tot i haver nascut l'any 1970 ja ha publicat una quarantena de títols, entre novel·les, reculls de contes, llibres infantils i juvenils i fins i tot un parell de volums de poesia.

"Totes les meves novel·les neixen per acumulació: són el resultat de barrejar idees que arrossego des de fa anys -reconeix Santos-. La documentació sempre ha estat molt important per a mi. Sempre he dit que a les hemeroteques hi pots arribar a trobar or". En el cas de L'aire que respires , Santos va descobrir el nom d'un soldat italià, Filippo Brancaleone, que va morir a l'Hospital de la Santa Creu durant el domini napoleònic. "El nom li venia tan gran, al personatge, que vaig pensar que només per això ja li estava bé", comenta Santos, que converteix el jove genovès en un recluta de les tropes de Napoleó abans de caure malferit durant un dels atacs i ser atès per una noia bugadera que li salva la vida.

Convertit en desertor, Brancaleone troba feina com a tocacampanes de l'església de Santa Anna. "Vaig triar aquest escenari perquè era a la frontera amb les muralles, i és un símbol del canvi que ha viscut la ciutat", recorda Santos, que en un primer moment es va plantejar escriure sobre la desamortització de Mendizábal de l'any 1835, però va canviar de plans aviat. "La desamortització va posar en circulació uns béns i un patrimoni cultural que va patir moltes aventures i canvis de mans -admet-. Quan vaig començar a investigar vaig adonar-me que els primers moviments havien estat durant la invasió napoleònica, que a Catalunya va ser més llarga que a la resta d'Espanya i va tenir-hi una influència molt important".

Sexe monàrquic

Els sis anys de dominació francesa fan que un dels llibres més buscats durant l'època sigui un libel "sobre l'amant preferida de Lluís XVI en què s'explicaven les pràctiques sexuals que li agradaven a ella, i que segons els rumors eren el que havia acabat amb la moral del rei". El pare de Carlota Guillot, llibreter, aconsegueix localitzar un exemplar del volum."Tot i que no se'n va salvar cap, imagino la possibilitat que un d'aquests libels sobrevisqués a la crema. Si realment existís, es podria arribar a matar per aconseguir-lo, però això ja seria una altra novel·la", diu l'autora.

Care Santos ha omplert un buit cronològic en la novel·la contemporània. "Des de la ficció no s'ha abordat mai la invasió napoleònica", reconeix. Com ja passava a Habitacions tancades , l'escriptora aprofita l'ocasió per fer aparèixer uns quants personatges històrics de renom i, de passada, reivindicar-los: hi surt l'arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Rafael d'Amat i de Cortada, "el baró de Maldà", que amb el Calaix de sastre va deixar un dels pocs testimonis autobiogràfics en català de les últimes dècades del segle XVIII i del primer terç del segle XIX.

stats