Publicitat
Publicitat

ART

L'exposició 'L'efecte del cine' explora el vessant més oníric del setè art

El CaixaForum somia pel·lícules

Una mostra del potencial evocador i fantasiós de les imatges cinematogràfiques es pot resseguir des d'avui al CaixaForum a l'exposició L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment: somni.

Per emular els espectadors de les primeres pel·lícules, a partir d'avui el CaixaForum proposa recuperar la incredulitat i deixar-se sorprendre. A través d'una dotzena d'obres d'artistes com Andy Warhol, Douglas Gordon, Rodney Graham i Tacita Dean, entre altres, l'exposició L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment: somni explora el poder que té el cinema per transportar-nos a altres dimensions i per conduir-nos pels racons menys transitats de la nostra consciència. El cinema s'ha convertit en un element cabdal per entendre la cultura contemporània, i mitjançant les imatges cinematogràfiques s'evoquen també records, desitjos i pors. Alguns dels treballs exposats posen de manifest, a més, la fragilitat de la nostra percepció: es pot dir que a vegades no calen gaires recursos per revelar aspectes desconeguts de la realitat més pròxima.

Les dues obres que serveixen per començar l'exposició ja són tota una declaració d'intencions. A Sleep , una pel·lícula d'Andy Warhol de la qual se'n pot veure un extracte -l'original dura més de cinc hores-, l'artista convida a adoptar davant de l'obra d'art el mateix paper somiador que el protagonista de la pel·lícula. Durant una setmana, Warhol va filmar les hores de son de John Giorno, el seu amant, per fer una obra de la mateix durada que el son d'una nit. Douglas Gordon, en canvi, converteix l'espectador en actor involuntari de la instal·lació Off screen . Aquesta peça consisteix en la projecció d'un teló damunt d'una lona semblant a una pantalla de cinema, i quan la travessem la nostra ombra adquireix un curiós efecte gairebé tridimensional. Al segle XXI, les ombres de la caverna de Plató són ben vigents. El treball de Tacita Dean, que va filmar els reflexos que es projectaven damunt les façanes de vidre de la seu abandonada del govern de la República Democràtica Alemanya, i el de Wolfgang Staehle, que va gravar un hipnòtic pla fix de les cascades del Niàgara, revelen que cal poc més que la mirada de l'artista per extreure nous significats d'una realitat que està a la vista de tothom. El canadenc Bruce Crooner i l'alemany Christoph Girardet treballen amb mecanismes semblants, però a partir de la manipulació del metratge d'altres pel·lícules.

Ja de ple en el terreny de la fantasia, el nord-americà Michael Bell-Smith proposa un seguit de paisatges de videojocs despullats dels personatges que els habiten, i la canadenca Kelly Richardson fa ploure foc damunt d'un paisatge idíl·lic en què se sent cantar ocells. Queda per a l'espectador interpretar a què es deu aquesta pluja de flames.

I encara entre altres obres trobem la protagonista de l'obra de Teresa Hubbard i Alexander Birchler, una nena que no arriba a tastar el pastís del seu vuitè aniversari i que recorda l'Alícia de la novel·la de Lewis Carroll.

L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment: somni , organitzada pel Hirshhorn Museum i la Fundació la Caixa arriba a Barcelona coincidint amb el festival de videoart Loop.