El virtuosisme segueix aixecant passions. Des del barroc fins als nostres dies, les facultats que causen la sorpresa del públic constitueixen el passaport més ràpid a la fama per a un intèrpret. I el cas de la jove pianista georgiana Khatia Buniatishvili n'és un bon exemple: als 25 anys i gràcies al seu explosiu virtuosisme viu un meteòric ascens internacional al qual no és aliena la maquinària publicitària de Sony -el mateix segell de Lang Lang, icona del virtuosisme- que promociona tant el seu talent com el seu atractiu físic.
En el seu tercer recital a Barcelona -Buniatishvili va actuar l'any passat en el cicle d'Ibercamera i a la temporada de L'Auditori- ha conquistat el públic de Palau 100 potenciant precisament el seu virtuosisme més fogós, tant a l'hora d'escollir el repertori - Balada núm. 4, op. 52 i Sonata núm. 2, op. 35 , de Frédéric Chopin; Sonata núm. 23, op., 57, Appasionata , de Ludwig van Beethoven, i Sonata núm. 7, op. 83 , de Serguei Prokófiev- com en la manera de defensar-lo. Pianisme d'exhibició, però també de matisos, de fraseig, d'idees musicals sobre les quals Buniatishvili a vegades passa de puntetes, concentrant la seva munició en els contrastos extrems i la velocitat dels seus dits.
Toca molt, i bé, però potser per afany d'enlluernar força el discurs i salta del murmuri al crit, sense aprofundir en els matisos més exquisits. El seu Chopin és fulgurant, igual que la seva visió de Beethoven, molt accelerada i defensada amb gran control de l'instrument, però massa capritxosa. Els poderosos contrastos i el fogós temperament van causar una gran impressió, especialment en la sonata de Prokófiev.
Dimarts hi va haver molt públic al Palau de la Música -la qual cosa és una notícia reconfortant en aquests temps-, molts aplaudiments i una sola propina, el Somni d'amor de Franz Liszt, el costat més líric del rei del virtuosisme.
