Publicitat
Publicitat

LLEI DEL CINE

Creu que els productors en llengua castellana surten beneficiats en comparació amb els competidors europeus en altres idiomes

Brussel·les avala el doblatge al català però demana retocs

La Comissió Europea no qüestiona les mesures de promoció del català de la llei del cine. Sí que rebutja, en canvi, el tracte beneficiós que rep el castellà en comparació amb les altres llengües europees.

El recurs presentat a la Comissió Europea per dos eurodiputats del PP contra la llei catalana del cine, el català Santiago Fisas i Pablo Arias, exassessor d'Aznar en la seva etapa de president del govern espanyol, ha estat resolt amb un resultat que contradiu la càrrega política contra el doblatge en català que perseguien els denunciants. Després d'analitzar la norma durant més d'un any, el comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier, ha obert un procediment d'infracció que es preocupa per garantir un tracte igualitari als productors en llengües que no siguin el castellà o el català.

Brussel·les qüestiona els articles 17 i 18 de la llei. L'informe afirma que la normativa perjudica els productors europeus en llengua no castellana o catalana i que, per tant, beneficia els productors espanyols i iberoamericans. L'argumentació es recolza en el fet que el doblatge o subtitulació al català no afecta les pel·lícules en castellà.

Barnier va enviar la setmana passada una carta al govern espanyol -l'únic interlocutor vàlid per a la Comissió Europea- per advertir que la llei catalana viola la legislació europea. "Puc confirmar que s'ha obert un expedient a Espanya i s'ha enviat una carta", va assegurar ahir la portaveu europea de Mercat Interior, Chantal Hugues.

L'informe, que en cap moment qüestiona la promoció lingüística del català, està plantejat en termes de mercat, és a dir, de competència interna dins la Unió Europea. És en aquest sentit que entén que als productors europeus en idiomes que no siguin castellà o català la llei els suposa una càrrega econòmica superior. El text dóna per fet que l'idioma oficial de Catalunya és el català i, pel que fa a l'altre idioma oficial, el castellà, creu que rep un suport que li dóna avantatge respecte de la competència europea. La Generalitat encara no ha rebut oficialment l'informe que li ha de remetre el ministeri de Cultura. Fonts de la conselleria de Cultura van donar a entendre ahir que coneixien el contingut de l'informe, el qual valoren positivament perquè entenen que no posa en qüestió la promoció del català.

Si la Generalitat vol que l'executiu comunitari arxivi l'expedient, no li quedarà més remei que modificar la llei. Si malgrat l'opinió de Brussel·les, la conselleria considera legal la norma catalana, té el dret de defensar-la sense tocar-ne una coma i deixar que sigui la justícia europea qui dictamini. La CE ha donat dos mesos de termini perquè el govern central ofereixi una resposta.

Recurs de la Generalitat

Si la resposta no convenç el comissari Barnier, el següent que farà serà enviar un avís motivat, el pas previ a denunciar la llei davant el Tribunal de Luxemburg. Segons les mateixes fonts de la conselleria, la intenció és defensar la norma catalana davant Brussel·les.

La llei es va aprovar el juny de l'any passat i va comptar des del primer moment amb l'oposició del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, que va denunciar-la a la CE. Posteriorment, també van presentar una interpel·lació parlamentària els dos eurodiputats del PP. Els dos populars demanaven al comissari Barnier que analitzés la llei catalana per veure si respectava la normativa comunitària de mercat interior i les normes de l'Organització Mundial del Comerç.

L'expedient de Brussel·les arriba pocs dies després que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presentés un acord amb el Gremi i Fedicine per desbloquejar l'absència de català als cines i augmentar progressivament el nombre de títols doblats de cara als pròxims anys.