Si fos veritat allò que es diu que ningú es mor del tot mentre els seus éssers estimats el recorden, Pepe Rubianes estaria avui tan fresc com una rosa. Fa quasi tres anys de la seva mort -l'1 de març del 2009- i, tot i que el dolor intens de la seva absència comença a esvair-se, la memòria de Pepe Rubianes continua més viva que mai.
Prova d'això és el nou documental que ha dirigitManel Huerga, Pepe & Rubianes , que mostra el grup d'amics de l'actor que es reuneixen per sopar i compartir records, anècdotes i alguns petits retrets al seu inoblidable Pepe. Són els autodenominats viudes de Rubianes , que de tant en tant es troben per enyorar plegats el seu amic comú en sopars que tranquil·lament poden acabar a les cinc de la matinada. Una nit van decidir que calia rebatejar el carrer Almirall Cervera com a carrer de Pepe Rubianes i, dit i fet, van substituir tots els rètols del carrer.
Huerga ha volgut fugir dels tòpics dels documentals biogràfics. " Pepe & Rubianes és el retrat d'un home lliure, que diu el que pensa i fa el que diu, allò que nosaltres no tenim el coratge de fer -explica el director-. I hem volgut fer un retrat a l'estil del Pepe, un documental que a ell no li hagués semblat una fotesa". Segons Huerga, es tracta de recuperar l'esperit de Broadway Danny Rose , el film de Woody Allen en què uns humoristes expliquen històries sobre un malaguanyat mànager d'artistes sense sort. Així, les anècdotes de les viudes s'alternen amb fragments d'actuacions, entrevistes i filmacions domèstiques de l'actor, establint un diàleg constant que reforça una idea que refuta el títol de la pel·lícula: no hi ha un Pepe i un Rubianes, sinó que tots dos, home i personatge, es fonen en un de sol. "Tot el que diuen els amics de Pepe al documental ho vam trobar després en els seus xous -diu Lluis Arcarazo, guionista del projecte-. És com obrir els calaixos d'un familiar que ha mort i descobrir que era exactament com te l'imaginaves".
L'iniciador del projecte és el productor Jaume Roures, citat per Rubianes en el documental. "Sembla mentida, però el millor espectacle que jo he viscut va ser l'enterrament del seu pare -confessa Roures-. Va ser una combinació increïble de riure i plorar, una vivència inoblidable. El seu propi enterrament, en canvi, va ser una mica trist, com la majoria dels enterraments civils. D'aquí va venir una mica la idea del documental, que no vol ser només un homenatge al Pepe, sinó també una reivindicació del seu esperit, la seva carrera i les seves aportacions".
Un guardó dedicat a l'humor
Cap al final de la pel·lícula, Joan Manuel Serrat esmenta el projecte informal de les viudes de crear un premi en record de Rubianes. Sense que ells ho sabessin, la idea ja rondava per la Fundació Pepe Rubianes, que ho pensava anunciar per al tercer aniversari de la mort de l'humorista. Encara en projecte, el premi Pepe Rubianes serà un guardó dedicat a l'humor, concedit per un jurat format per actors i gent de l'escena teatral. Previst per al 2012, el premi no és l'únic projecte relacionat amb l'actor. La Fundació prepara el seu propi documental amb material enregistrat pel mateix Rubianes al continent africà -encara en preproducció- i l'edició d'un llibre de fotografies del seu gran amic José García Poveda, el Flaco . Dos anys després de la mort de Rubianes, la família ja té ganes de posar-se a treballar amb l'immens llegat cultural de l'actor.
