Barcelona.El violí i el violoncel són instruments més aviat accessoris en el pop, però no en el que fan Blaumut. Les cordes són al moll de l'os d'aquest quartet itinerant, entre Barcelona i Cervera, que avui actua a la Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat dins del Let's Festival, compartint cartell amb Jero Romero i Pasajero. Xavi de la Iglesia, lletrista, compositor i guitarrista de Blaumut, va començar a moure el projecte amb el violinista Vassil Lambrinov. Després va aparèixer el violoncel·lista Oriol Aymat i va agafar cos la idea de "fer una banda amb instruments que no fossin tot guitarres", explica Lambrinov, que recorda que aplegar "cordes clàssiques amb bateria i electrònica" els va semblar interessant. "Al Xavi una banda li anava bé perquè sempre havia tocat les cançons tot sol, i a nosaltres ens venia de gust fer pop perquè era una porta a la qual no ens havíem acostat gaire", diu Aymat, que va compartir estudis clàssics amb Lambrinov.
D'aquella primera llum en va sorgir la intenció d'enregistrar un disc "per ensenyar les cançons", algunes amb un aire líric proper al de Joan Miquel Oliver. "M'agrada aquest punt superfriqui i genial que té l'Oliver", reconeix De la Iglesia. I és aquí on intervé el quart Blaumut, Manel Pedrós, un bateria que coneixia Lambrinov. El resultat és El turista (Picap, 2012), un disc que confirma la influència d'Islàndia. "No hi hem estat mai, però els paisatges blavosos, freds i silenciosos ens van inspirar el nom", diu De la Iglesia. A més, la primera cançó que van enllestir es titula Islàndia , territori fèrtil per a bandes en què les cordes tenen un paper rellevant. "Potser hi ha una relació inconscient amb grups com Sigur Rós", suggereix Lambrinov. I Aymat recorda que a Londres va tenir com a company de classe "un violoncel·lista que treballava amb Björk".
